El monestir de Pedralbes es va inaugurar el 3 de maig de 1327 i albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles. La reina va posar especial interès en aquest monestir, al qual va dotar de diversos privilegis.
Gràcies a un d’aquests privilegis, el monestir quedava sota la protecció directa de la ciutat, a través del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill. La mateixa Elisenda va fer construir un palau annex al qual es va traslladar pels volts de febrer de 1328, després de la mort del seu marit i on va viure fins al moment de la seva mort, el 1364.
La tomba de la reina Elisenda
Entre el claustre, l’element més important del monestir, i l’església trobem el panteó de la reina Elisenda. L’estàtua que hi ha sobre el sepulcre mostra la reina en dues facetes : vestida i coronada com a reina i amb l’hàbit franciscà, vestida com a vídua i monja. Tot i ser una de les obres escultòriques més importants de l’època, no es conserva documentació sobre el sepulcre, ni se sap qui les va fer.
