Antoni Gaudí va construir una autèntica joia arquitectònica, el Palau Güell, pel seu client Eusebi Güell; els dos van crear un tàndem magnífic que va canviar la fesomia de la ciutat.

Al carrer Nou de la Rambla número 3 hi ha el Palau Güell, la casa que Antoni Gaudí va fer per Eusebi Güell, patrici de la Renaixença.

Güell va néixer a mitjans segles XIX i va arribar a ser una de les persones més riques d’Espanya. De fet, va ser fill i gendre dels dos potentats més grans de l’estat. Es va trobar, per tant, la fortuna feta, però la va augmentar. A més, i el què és més important, va ser educat en una sensibilitat artística extraordinària que s’acoblava molt bé al moviment de la Renaixença.

Eusebi Güell va conèixer Antoni Gaudí d’una manera gairebé anecdòtica. El 1878, Güell va anar a l’exposició universal de París i va veure una vitrina dissenyada per Gaudí. Quan va tornar a Barcelona, va anar a buscar l’ebenista que l’havia fet i a través d’ell, va conèixer Gaudí.

Güell tenia una activitat econòmica molt diversificada. El seu patrimoni venia del tèxtil, de l’agricultura, de la immobiliària o de pedreres com les del Garraf. A més, era conseller i directiu de moltes empreses que havia creat el seu sogre, Antonio López y López, el que seria Marquès de Comillas. Güell s’havia casat amb la filla gran de López, Isabel López Bru, i amb ella va tenir deu fills.

Güell va anar a viure al palau pensant en tenir una gran casa, però també la seu dels seus negocis i un centre social del mecenatge. Al palau s’hi feien concerts constantment. Güell hi aplegava pintors i artistes de tota mena. Va arribar a reunir el consistori dels Jocs Florals del 1.900. És a dir, al palau hi havia una activitat cultural molt important pròpia d’un home de la Renaixença.

La relació de quaranta anys de client i arquitecte, però també d’amistat, entre Güell i Gaudí, es va traduir en una sèrie d’obres molt interessants per a l’arquitectura moderna. Va començar a Comillas amb uns mobles i va seguir a Barcelona amb el pavellons de la finca Güell de Pedralbes. Després d’aquestes petites feines ja va venir el primer gran encàrrec, el Palau Güell.

El Palau Güell es va inaugurar el 1888, just quan s’inaugurava l’exposició universal de Barcelona. Es va construir en només dos anys. No es va fer a l’Eixample, com era moda, sinó a la Rambla per comunicar amb la casa del pare d’Eusebi. De seguida va ser conegut a tot el món. Se’n van publicar fotografies i articles a la premsa americana. El van definir com la construcció arquitectònica més bella i innovadora que s’havia construït a tota Europa i a tota Amèrica.

El palau és molt petit, com una caixa. Per aconseguir més espai, Gaudí va organitzar les estances al voltant d’un pati central i va guanyar terreny fent entre-plantes. Per fora és força auster i fa difícil d’imaginar com és per dins. L’interior està fet amb gran riquesa de materials: fusta, ferro forjat, ferro colat, vidrieria, etc. Hi són presents totes les arts però integrades per formar una obra única. Gaudí va aconseguir donar altesa i magnitud al palau creant una successió d’espais relacionats entre ells a través de grans vitralls, des de la façana principal fins al pati de mançana.

Güell i la seva família van viure al palau fins el 1910, quan se’n van anar al parc Güell. Gaudí va anar amb ells. Va fer-se fer una casa en aquelles parcel·les i van estar junts fins al darrer moment, quan Güell va morir el 1918.

Güell i Gaudí van ser dos esperits lliures, molt moderns per l’època, que es van saber avançar en la renovació artística del país.