L’any 1939, la quantitat de presos del franquisme era tan elevada que va caldre habilitar nous espais per descongestionar la Model. Una d’aquestes noves presons es va obrir a una nau industrial del Poblenou i va ser coneguda com la presó del Cànem.

Una presó terrorífica, cedida pels Godó

La presó del Cànem va ser una de les més terrorífiques que ha tingut l’estat espanyol. Estava al carrer del Doctor Trueta, al costat de la rambla del Poblenou. Va funcionar durant dos anys i estava pagada per la família Godó.

La família Godó havia comprat la fàbrica del Cànem el 1880. S’hi feien cordes i sacs, d’aquí el nom. Però la col·lectivització de la guerra n’havia fet malbé els magatzems i quan els Godó la van recuperar, estaven inservibles. Per aquest motiu, els van cedir gratuïtament a l’autoritat militar per fer-hi la nova presó. A més, la situació d’aquests tallers era òptima perquè estava a mig camí entre la Model i el Camp de la Bota, el lloc on s’executaven els condemnats.

Presoners amuntegats

La presó es va inaugurar el 6 de març de 1939. Al principi només hi havia vint-i-cinc presos. No semblen molts, però en realitat se’ls va fer servir per convertir el magatzem en una presó. Després hi van anar a parar presos polítics en espera de consell de guerra o bé presos governatius, presos comuns, en arrest de 15 o 30 dies. Tot i que no se sap exactament, es calcula que que va tenir uns 10.000 presos. El cert és que segons els testimonis, en alguns moments els reclusos havien de dormir amb les cames encongides de tanta gent com hi havia.

La presó del Cànem funcionava com si fos una galeria de la Model: si un pres era sancionat, anava a complir a les cel·les de càstig de la Model; si tenia judici, primer passava per la Model i d’allà, al jutjat.

Pallisses indiscriminades

Va ser una de les presons més temudes per l’actitud d’un dels directors que va estar més temps al càrrec. Era un tinent de l’exèrcit que va establir una disciplina militar. Quan arribava, tenia per costum apallissar el primer pres que li queia malament.

El Cànem es va tancar el 23 de març de 1942. En total, va estar dos anys en funcionament. La creació de batallons de treball, les execucions i alguns indults, van permetre descongestionar la Model i tancar el Cànem.

Els tallers de La Vanguardia

Als anys 60, els Godó es van vendre una part dels terrenys del Cànem i van utilitzar-ne una altra per ubicar-hi els tallers de “La Vanguardia”. La fàbrica va funcionar fins l’any 1974.

Com passa amb tants altres espais que van ser escenaris de la repressió franquista, el record de la presó del Cànem ha quedat esborrat de la memòria col·lectiva i ni tan sols hi ha una placa que assenyali el lloc.

Ho va explicar el gener de 2019 al Va passar aquí, Lluís Bursó, periodista.