El Mas Planàs, situat a Sant Martí de Provençals, va acollir les activitats més diverses fins que va ser l’edifici escollit per convertir-se en el primer centre cívic de la ciutat.

El mas era conegut fins el 1870 com can Mèlic, i deu el seu actual nom al personatge que el va comprar en aquella època, el senyor Planàs. 

Planàs era un home ric, propietari d’una línia fèrria molt important que anava de Tarragona a França passant per Barcelona, i volia una gran mansió als afores de Barcelona. Va triar aquest mas per les grans vistes que tenia i l’aire pur que es respirava a la zona. El primer que va fer va ser reformar la casa, però estava en tan mal estat que va decidir no viure-hi. A canvi, es va construir una casa més amunt que és coneguda com la torre Mascaró, possiblement anomenada així per l’arquitecte que la va fer.

Al llarg de la seva història, el Mas Planàs ha tingut molts i diversos usos. Els camps que l’envolten van servir de viver de plantes de jardí. Posteriorment hi va haver una piscina de luxe i un canòdrom. Durant la guerra, el van ocupar les milícies antifeixistes, i més tard, els bombers. Fins i tot va ser una escola, i els baixos, un refugi antiaeri. Acabada la guerra, va ser arrendat per la Falange, i a finals dels 70 els propietaris van negociar l’expropiació del mas amb l’ajuntament de Barcelona. L’any 1982, el Mas Planàs es va convertir en el primer centre cívic de la ciutat, el centre cívic del Guinardó.