El Palau de la Generalitat és dels pocs edificis medievals d’Europa que encara conserva la seva funció de govern. De fet, ha conservat aquesta funció des de la seva construcció i fins l’actualitat gairebé de forma ininterrompuda. Cal recordar que ja en època romana, en aquest emplaçament, es trobava el fòrum romà. Ha estat, doncs, un centre de poder des de l’origen de la ciutat.
Testimonis de sis segles d’història
Les façanes del Palau de la Generalitat a la plaça de Sant Jaume, son la cara d’un edifici de més de 600 anys que té tres façanes d’estils ben diferents.
El Palau de la Generalitat es va començar a construir el 1400, en uns terrenys que van comprar tres diputats. L’edifici es va construir com un quadrat gòtic i a poc a poc va anar creixent en diferents direccions en funció de les necessitats. És per això que hi ha una part gòtica, una de renaixentista i una altra de barroca. La porta original del Palau estava al carrer de Sant Honorat, on avui hi ha l’escut de la Generalitat, la creu de Sant Jordi.
La façana gòtica, al carrer del Bisbe, és de 1416. Després d’uns anys de construcció, es va decidir fer una redecoració. Al palau hi vivia gent i per demostrar la noblesa dels inquilins calia una porta gran per entrar-hi a cavall. Per això es va fer una entrada molt més monumental. Dins hi havia les cavallerisses. Per decorar la façana van contractar un escultor anomenat Pere Joan. Es va encarregar de fer una filigrana amb un Sant Jordi, unes gàrgoles, i vint-i-set mènsules que representen diferents personatges i estaments de la societat. N’hi ha una que representa una persona d’origen africà i una calavera. La feina és tan extraordinària, que l’escultor, que en aquell moment tenia dinou anys, va cobrar el doble del pactat, cosa que no s’ha tornat a repetir. Aquesta va ser la façana principal des del 1418, quan es va acabar, fins el 1598, quan es va construir la façana actual que dóna a la plaça de Sant Jaume.
Façana renaixentista
La façana de la plaça de Sant Jaume és d’estil renaixentista. De fet, és un dels pocs exemples de renaixement civil que hi ha a Barcelona. L’entrada principal té quatre columnes que provenen del temple romà de Tarraco i van arribar a Barcelona en vaixell. El Sant Jordi que corona la porta és obra d’Andreu Aleu i és del 1860.
Les obres de la façana renaixentista van estar aturades durant nou mesos per ordre de Felip II. El monarca no entenia per què s’estava fent una entrada tan monumental i tant robusta: “De què s’havien de defensar?”. Els consellers van haver d’anar a Madrid a oferir explicacions.
El Palau de la Generalitat va quedar tapat durant dos-cents anys. Fins el 1823, hi va haver una església ben bé a tocar del Palau que no permetia contemplar la façana renaixentista. En un dels laterals de l’església hi havia uns porxos on sembla que es reunien els consellers. L’església es va enderrocar i Barcelona per fi va tornar a contemplar la façana del Palau. La plaça es va inaugurar el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució, en referència a la del 1837. Aquest nom va canviar durant la república, i al final de la guerra civil, amb el franquisme, va ser anomenada plaça de Sant Jaume, en record de l’antiga església.
