La Casa de Lactància

La Casa de Lactància Municipal va obrir les portes el 1913 per ensenyar les dones barcelonines a alletar els seus fills. Va ser possible gràcies a la voluntat municipal de donar millors condicions a les mares barcelonines durant l’embaràs, el part i els primers anys del nadó. Cal tenir en compte que a finals del segle XIX i principis del XX, la natalitat a Barcelona era de les més baixes comparada amb la resta de ciutats d’Espanya. La taxa de mortalitat era del 30 %, és a dir, que naixien molt pocs nens i en morien força abans dels tres anys.

La Casa de Lactància oferia tres sistemes per alletar els nadons: la lactància materna, quan la mare tenia prou quantitat de llet i de prou qualitat; la lactància mixta, una combinació de lactància materna i llet vacuna; i la lactància artificial, la basada exclusivament en la llet de vaca.

La Casa de Lactància estava pensada per a les dones que no es podien pagar un servei mèdic o la llet vacuna. Es feia un seguiment de la mare embarassada, del nadó i de la lactància. En el cas de la lactància artificial, la mare podia anar a buscar cada dia els biberons que necessitava. I al nadó se li feien reconeixements mèdics i se’l vacunava.

L’any 1968, 55 anys després de la seva inauguració, es va obrir com a clínica obstetrícia i va seguir oberta fins al 1980.

L’edifici

La Casa de Lactància està situada al 475 de la Gran Via de les Corts Catalanes. És un edifici projectat per l’arquitecte Pere Falqués i construït per Antoni Falguera. Es va aixecar entre 1907 i 1913 i s’emmarca en el final del modernisme català. Encara conserva els mosaics amb motius florals obra de Lluís Bru. També conserva la balconada que connecta el primer pis i la planta baixa, tot i que ha perdut la claraboia, l’espai central de cobertura de la primera planta. En resta, això sí, l’emmarcament del vitrall de colors.

L’escultor Eusebi Arnau va decorar la façana i l’entrada amb matrones i nens que creixen amb salut.

Residència de gent gran

Paradoxalment, aquesta casa que a principi de segle ajudava els barcelonins a néixer, ara els ajuda en els darrers anys de la seva vida.