La Casa de Lactància Municipal està situada al 475 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Va obrir les portes el 1913 per garantir les dones barcelonines el bon alletament dels seus fills. Va ser possible gràcies a la voluntat municipal de donar millors condicions a les mares barcelonines durant l’embaràs, el part i els primers anys del nadó.

Ajuda a les mares

Cal tenir en compte que a finals del segle XIX i principis del XX, la natalitat a Barcelona era de les més baixes comparada amb la resta de ciutats d’Espanya. La taxa de mortalitat era del 30 %, és a dir, que naixien molt pocs nens i en morien força abans dels tres anys.

La Casa de Lactància estava pensada per a les dones que no es podien pagar un servei mèdic o la llet vacuna. Es feia un seguiment de la mare embarassada, del nadó i de la lactància. En el cas de la lactància artificial, la mare podia anar a buscar cada dia els biberons que necessitava. I al nadó se li feien reconeixements mèdics i se’l vacunava.

La Casa de Lactància oferia tres sistemes per alletar els nadons: la lactància materna, quan la mare tenia prou quantitat de llet i de prou qualitat; la lactància mixta, una combinació de lactància materna i llet vacuna; i la lactància artificial, la basada exclusivament en la llet de vaca.

Un edifici modernista de Pere Falqués

És un edifici projectat per l’arquitecte Pere Falqués i construït per Antoni Falguera. Es va aixecar entre 1907 i 1913 i s’emmarca en el final del modernisme català. Encara conserva els mosaics amb motius florals obra de Lluís Bru. També conserva la balconada que connecta el primer pis i la planta baixa, tot i que ha perdut la claraboia, l’espai central de cobertura de la primera planta. En resta, això sí, l’emmarcament del vitrall de colors. L’escultor Eusebi Arnau va decorar la façana i l’entrada amb matrones i nens que creixen amb salut.

Residència de gent gran

L’any 1968, 55 anys després de la seva inauguració, la Casa de la Lactància es va obrir com a clínica obstetrícia i va seguir oberta fins al 1980.

Paradoxalment, aquesta casa que a principi de segle ajudava els barcelonins a néixer, ara els ajuda en els darrers anys de la seva vida. En ho explicava al 2018 la historiadora Carolina Chifoni en aquest capítol del ‘Va passar aquí.’