Per dignificar la classe mitjana, el sindicat del CADCI va oferir als seus afiliats el somni de la caseta i l’hortet: les cases CADCI.

Al passeig Claudi Güell número 16, al barri de Pedralbes, hi ha una de les vivendes que el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) va construir als anys 20 pels seus socis, gent de classe mitja, amb la intenció que tinguessin accés a un habitatge digne.

Cal tenir en compte que després de la Primera Guerra Mundial, va arribar a Barcelona molta gent atreta per la feina que oferien les obres i infraestructures que s’estaven fent, com el túnel del metro. Per aquest motiu, les classes mitges i treballadores tenien dificultat per trobar habitatge.

Els socis del CADCI eren dependents del comerç i la indústria, i tot i ser considerats treballadors de coll blanc, no eren propietaris del negoci.

La promoció de vivendes del CADCI es va fer mitjançant una cooperativa. Cap al 1920, aquesta era una zona agrícola, amb una gran masia, Can Canet de la Riera, que avui és la seu del tennis Barcelona. També hi havia gran vivendes de la burgesia de Barcelona i el convent dels caputxins. Eren terrenys que no tenien un gran valor i per aquest motiu, la cooperativa els va poder comprar a un preu assequible.

Els terrenys pertanyien al compte Güell, que va projectar-hi un model de casa amb planta baixa i primer pis, d’estil noucentista, que costava 10.000 pessetes. És el què es coneix com a model anglès: casa unifamiliar amb hortet.

El projecte constava d’uns quants habitatges situats entre el passeig de Claudi Güell i el passatge del Roserar, i uns altres, al darrera del parc de la Vil·la Amèlia. Es va començar a construir l’any 1922-23, a càrrec de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda, i es va acabar l’any 1932. El president Macià en persona el va inaugurar.

S’hi van apuntar 125 cooperativistes. La majoria, uns 90, serien propietaris, i la resta, uns 30, estarien de lloguer.

Avui, encara queda algun dels antic llogaters, com en Josep M. Borrull, que va acabar comprant amb moltes dificultats. Quan hi va venir a viure tenia cinc fills i recorda la mudança a aquest nou habitatge com “una meravella”. Avui, la seva casa sobreviu entre gratacels i està obligat a mantenir-ne l’estructura exterior. Ara ja no té l’hortet, perquè fa anys va fer una ampliació.

El franquisme va acabar amb l’habitatge cooperatiu i la promoció del CADCI es va quedar en una petita mostra del què hauria pogut ser.