Can Batlló és una antiga fàbrica tèxtil que les ha vistes de tots colors al llarg d’un segle i mig. La seva història és, també, la història contemporània de Barcelona.

La fàbrica tèxtil

Fundada per Joan Batlló el 1878, en aquesta fàbrica s’hi feien tots els processos del tèxtil, des de l’arribada del cotó fins al producte elaborat. La feina a la fàbrica era dura. Es feien dos torns de 12 hores. Això venia condicionat per la màquina de vapor, ja que era més fàcil tenir-la tot el dia en funcionament que no pas apagar-la i engegar-la. A les fàbriques del tèxtil treballaven per igual homes i dones. La diferència era el sou, sempre més baix el de les dones. També hi havia treball infantil, que encara cobrava menys. Joan Batlló era una persona obsessionada per la feina i per la seva fàbrica. Diuen que feia els mateixos horaris que els treballadors.

 

Durant la Guerra Civil, Can Batlló va ser col·lectivitzada. L’edifici té tres nivells construïts sota terra i aquestes zones es van fer servir com a refugi dels treballadors durant els bombardeigs. També durant el conflicte, a Can Batlló es van fabricar explosius. A un dels pavellons li ha quedat el nom de pavelló de les bombes perquè la creença generalitzada és que es feien en aquest lloc, però sembla que es feien a una fàbrica que hi havia a continuació.

Els Muñoz Ramonet

Acabada la guerra, els Batlló es van tornar a fer amb el control de la fàbrica, però per poc temps. El 1943, els germans Álvaro i Julio Muñoz Ramonet es van quedar amb la fàbrica de manera fraudulenta i fent servir els contactes amb el franquisme.

Els Muñoz Ramonet van arribar a tenir unes 40 fàbriques. Quan van prendre possessió de Can Batlló, van erigir quatre columnes a la façana principal per simbolitzar que allò era un temple del treball. L’empresa va passar a dir-se Unitesa.

Can Batlló, ara Unitesa, va funcionar com a fàbrica tèxtil fins al 1964. Els Muñoz Ramonet van aprofitar que l’espai era immens per reconvertir-lo en una mena de polígon industrial. D’aquesta manera, s’hi van instal·lar petites empreses que, aquí, s’estalviaven la burocràcia d’altres llocs.

Un espai pels veïns

El 1976, el Pla General Metropolità va catalogar la zona de Can Batlló com a equipaments i zona verda. En aquella època va començar la lluita dels veïns per aconseguir equipaments. Al final, es va arribar a un acord de cessió d’espais. El primer espai cedit als ciutadans va ser el Bloc 11, ara reconvertit en espai públic gestionat pels veïns.