Va rebre el nom del dictador i es va ubicar en un emplaçament privilegiat. Amb el temps, l’hospital Vall d’Hebron s’ha convertit en l’hospital de referència a Catalunya.

El 1955 es va inaugurar l’hospital Vall d’Hebron, que aleshores es va dir Residencia Francisco Franco. L’edifici va ser inaugurat solemnement pel dictador i avui manté intacte l’aspecte exterior original.

L’origen de l’hospital Vall d’Hebron

L’origen del seu emplaçament té un punt atzarós. L’Institut Nacional de Previsió (INP) estava buscant un lloc per construir-hi un hospital quirúrgic. Un dia, un catedràtic de pediatria que tenia relació amb els directius de l’INP, va passar per aquests terrenys en cotxe i va pensar que era el lloc adequat per muntar-lo. Els ho va comentar i sembla que li van fer cas.

El centre es va construir per solucionar els problemes quirúrgics de tot Catalunya. Aquí es van centralitzar les intervencions més complicades. Els cirurgians de la seguretat social disposaven, per fi, d’un lloc on treballar en les millors condicions.

Com funcionava el Vall d’Hebron?

En aquella època, hi havia diverses persones i col·lectius que vivien a l’hospital. Un era el director gerent, el doctor Germán Garnacho, que viva en un edifici que hi ha a la part posterior del centre. Ara, aquest edifici s’utilitza com a escola d’infants dels treballadors de la casa.

Hi havia una altra àrea on es trobaven les habitacions particulars dels metges residents, que vivien interns a l’hospital sota la condició de dormir-hi tots els dies de l’any. També hi havia un cos de personal auxiliar que tenia cura de les necessitats domèstiques dels metges, com ara fer el dinar o endreçar les habitacions.

A l’altra banda del passadís on s’estaven els metges residents, hi vivien les infermeres internes. La seva tasca consistia a controlar les sales d’hospitalització.

A la planta onze hi havia un tercer col·lectiu intern, en aquest cas, unes monges. Juntament amb les infermeres, s’encarregaven de coordinar els serveis de les diferents àries d’hospitalització.

El 1966 l’hospital Vall d’Hebron va deixar de ser un hospital exclusivament quirúrgic i va passar a tenir dos centres addicionals: el matern-infantil, per obstetrícia, ginecologia i pediatria, i el centre de traumatologia.