La Revolució Industrial es va introduir a Catalunya els primers anys del segle XIX. A Barcelona, les primeres fàbriques modernes es van instal·lar al barri del Raval. Quan les muralles van caure, moltes d’aquestes fàbriques és van traslladar a l’Eixample, on també en van sorgir de noves. Alhora, es van crear indústries a les viles del pla de Barcelona. Més tard, van aparèixer els gran centres de producció a l’empara del franquisme.

Va passar aquí” ofereix una visió de ‘La Barcelona industrial, dels orígens als anys 50‘, amb alguns dels exemples més significatius.

El Raval, bressol de la Revolució Industrial

El Raval va ser fins al segle XVIII un espai d’horts fora de les muralles de la ciutat. Al principi del segle XVIII, s’hi van començar a instal·lar indústries primitives gràcies a la disponibilitat d’espai i a la proximitat al port. La més important va ser la d’Erasme de Gònima (1783), la més gran del seu temps.

A partir del 1832, amb el primer vapor, el Raval es va convertir en el bressol de la Revolució Industrial del segle XIX a Barcelona.

Bonaplata, Vilaregut, Rull y Compañía (1832)

La Bonaplata, coneguda també com el Vapor, va ser la primera indústria tèxtil de l’estat moguda per la força del vapor. Amb aquesta, es va obrir l’era de la indústria moderna a Barcelona. Va durar escassament tres anys a causa d’un incendi provocat pels treballadors en el context de les protestes socials conegudes com les bullangues.

Bonaplata, Vilaregut, Rull y Compañía

La Barceloneta, sortida al port

VPA la maquinista 2
Imatge dels tallers de La Maquinista Terrestre

Les grans empreses del metall, pioneres en la construcció de màquines de vapor, es van instal·lar a la Barceloneta per la seva proximitat amb el port. També s’hi va ubicar la primera empresa de producció de gas, inaugurada el 1843.

La Maquinista Terrestre i Marítima (1855)

Al carrer de la Maquinista actual, al barri de la Barceloneta, hi va haver durant més de 100 anys la principal empresa de transformacions metàl·liques de Catalunya: La Maquinista Terrestre i Marítima. Va ser un centre de poder de la ciutat, d’on van sortir ponts, vaixells i les primeres locomotores construïdes íntegrament a Espanya.

La Maquinista Terrestre i Marítima

Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas (1843)

L’any 1842 es van inaugurar a Barcelona els primers fanals públics a gas. El 1843, la Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas va desplegar la xarxa pública per la ciutat mentre oferia la instal·lació de llum per gas als clients particulars. La gran revolució de l’empresa va arribar als anys 60 del segle XX amb Pere Duran Farrell.

Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas

Les viles del pla de Barcelona: espai i aigua

El recinte industrial de Can Batlló, la fàbrica tèxtil fundada per Joan Batlló el 1878

Abans de l’enderrocament de les muralles, les empreses de certa envergadura es van instal·lar als municipis del voltant de la ciutat buscant espai i aigua. Sant Andreu, Sants, les Corts o Sant Martí de Provençals es van omplir de fàbriques que van transformar l’economia i la societat d’aquelles antigues viles, agregades a Barcelona el 1897.

El Vapor Güell (o Vapor Vell) (1846)

La fàbrica del Vapor Güell va ser la primera gran indústria tèxtil de vapor que va tenir Sants i una de les més innovadores que va tenir Catalunya. Va començar la seva producció de panes el 1846 i ben aviat les classes populars de l’època la van rebatejar com a Vapor Vell. 

El Vapor Vell

España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil (1851)

Primer domiciliada a Madrid, el 1851 va portar la seva seu a Barcelona, on ja tenia els centres productius, al carrer de la Riereta i a Sants. L’Espanya Industrial era coneguda com el Vapor Nou, en contraposició amb el Vapor Vell, nom que rebia l’altra gran indústria tèxtil instal·lada a l’antic municipi de Sants. L’Espanya Industrial té molt a veure amb la ubicació de l’estació de Sants.

L’Espanya Industrial

Fàbrica Joan Batlló (1878)

Coneguda com Can Batlló, va ser una gran fàbrica tèxtil al cor de Sants. Fundada per Joan Batlló, en aquesta fàbrica es feien tots els processos del tèxtil, des de l’arribada del cotó fins al producte elaborat.

Can Batlló

Fabra i Coats (1903)

La Fabra i Coats es va fundar el 1903 amb la fusió de la societat anònima successora de Fabra i Portadella i el grup britànic J&P Coats. La van crear els germans Fabra i Puig, industrials de referència. Per aquesta fàbrica hi han passat unes 30.000 persones, la majoria, dones. És la gran empresa de fils de Sant Andreu.

Fabra i Coats

Hispano-Suiza (1904)

L’empresa fundada a Barcelona el 1904 a Sant Andreu fabricava cotxes de luxe i competició, així com motors d’aviació. Es va convertir en un referent mundial. El 1946 es va crear l’Empresa Nacional d’Autocamions (ENASA) per l’Institut Nacional d’Indústria (INI), que va nacionalitzar la Hispano-Suiza i va traslladar la producció a Barajas.

Hispano-Suiza

L’Eixample, espai per créixer

Façana de l’empresa tèxtil Pujol i Casacuberta coneguda com La Sedeta

Cap a la dècada dels 60 del s. XIX, amb la construcció de l’Eixample i l’enderroc de les muralles, moltes empreses nascudes al Raval es van traslladar al pla de Barcelona. D’altres, ja van néixer en aquest nou espai urbà.

Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas (1881)

Va ser una de les primeres empreses del món creada per produir electricitat. El seu fundador va ser Tomàs Dalmau, un botiguer de la Rambla que es dedicava a posar parallamps als edificis.

Sociedad Española de Electricidad

Pujol i Casacuberta, La Sedeta (1889)

L’empresa tèxtil Pujol i Casacuberta era coneguda popularment com La Sedeta perquè un dels principals productes que s’hi fabricava eren els teixits de seda, tant natural com artificial. La van fundar Salvador Casacuberta i el sr. Pujol al solar, entre els carrers de Nàpols, Sicília, Indústria i Claret.

La Sedeta

Lehmann & cia (1894)

Una de les fàbriques més importants en la producció de nines de porcellana de tot Espanya a principis del s. XX. L’empresa Alemanya Lehmann ja tenia una fàbrica de nines a Nuremberg i va decidir obrir-ne una altra en aquest lloc.

Fàbrica Lehmann

David, SA (1910)

Un grup d’amics va fundar una fàbrica de cotxes artesanals que van acabar trionfant entre el jovent. La fàbrica, al carrer d’Aribau, 230-240 va esdevenir tot un emblema.

Cotxes David

Barcelona Traction Light and Power (1911)

L’enginyer Frederick Stark Pearson va fundar la companyia Barcelona Traction Light and Power, coneguda com La Canadenca, per portar l’electricitat a Barcelona. Pearson va comprar la Companyia Barcelonesa de Electricidad, situada al Paral·lel de Barcelona, on va construir la central tèrmica que hauria de subministrar electricitat a la ciutat. 

Barcelona Traction Light and Power

Myrurgia (1916)

Empresa familiar fundada per Esteve Monegal i Prat va ser el bressol de la perfumeria a l’estat espanyol. Des de l’any 2000 és propietat de Puig, empresa catalana de moda i perfumeria.

Myrurgia

Proyector Nic, SA (1931)

La família Nicolau va ser la creadora del Cine Nic, un projector de dibuixos animats molt de moda als anys 30. La factoria va estar inicialment ubicada a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona, però l’any 1954 es va traslladar al carrer Nou de la Rambla, 175. 

Cine Nic

Manufactures Bicurvi, SL (1940)

Josep Vila Sivill va fabricar el primer bolígraf d’Europa i els seus ginys pioners al carrer del Rosselló, 183. Sivill va invertir els guanys del bolígraf en la promoció de la cultura catalana

Manufactures Bicurvi SL

Danone (1919 / anys 40)

Els primers iogurts Danone es fabricaven de forma artesanal al barri del Raval i es venien a les farmàcies com a remei intestinal. A finals dels anys 40, es va traspassar la producció del carrer dels Àngels a la nova fàbrica del carrer de Còrsega.

Danone

Les grans empreses sota el franquisme

VPA hispano olivetti
La Hispano Olivetti va ser la fàbrica de màquines d’escriure més pròspera d’Europa

La instal·lació de grans centres de producció van canviar l’escala dels paisatge industrial de Barcelona. Les noves fàbriques van ocupar grans superfícies en complexos fabrils amplis i moderns a l’empara del franquisme, alhora que van aplicar noves polítiques socials dirigides als treballadors i les seves famílies: habitatge, serveis i equipaments.

Hispano Olivetti (1942)

A la plaça de les Glòries, hi va haver la Hispano Olivetti, la fàbrica de màquines d’escriure més pròspera d’Europa. Produïa màquines d’escriure i la màquina de cosir Wertheim, i va donar feina a milers de barcelonins. Durant anys, exportava a tot el món. 

Hispano Olivetti

Seat (1950)

Espanya era, als anys 50 del segle XX, un país molt rural. El règim franquista volia crear un teixit industrial per impulsar l’ocupació i, d’aquesta manera, es va crear la Seat (Societat Espanyola d’Automòbils i Turismes).

SEAT

Sandaru/Coca-Cola (1940/1951)

L’empresari Santiago Daurella va crear al carrer del Rec, al barri de la Ribera, una primitiva empresa de sucs i refrescos anomenada Sandaru. Així que l’empresa va créixer, la fàbrica es va situar al carrer de Buenaventura Muñoz, 21. L’any 1951, la família va obtenir la llicència per embotellar i distribuir la beguda Coca-Cola a Espanya.

Sandaru/CocaCola

Història del moviment obrer a Barcelona

La vaga de la Canadenca va deixar Barcelona sense electricitat i gràcies a la mobilització obrera es va reduir la jornada laboral a vuit hores

El Primer de Maig, el Dia del Treball, es va celebrar per primer cop a Barcelona el 1890. Només un any abans, el 1889, havia tingut lloc a França la primera convocatòria a escala mundial d’aquesta jornada reivindicativa dels drets dels treballadors. En aquella època, el moviment obrer a Catalunya era força important, especialment a ciutats com Barcelona, Reus, Manresa o Mataró, i el contacte entre obrers de diferents països, intens. Aquestes circumstàncies van facilitar la celebració del primer Primer de Maig a la capital catalana.

El moviment obrer a Barcelona

Un recull d’alguns dels fets i moments clau de les lluites i les reivindicacions del moviment obrer a Barcelona al llarg de la història, i de les revoltes populars més recordades.

Moviment obrer a Barcelona