La Revolució Industrial es va introduir a Catalunya els primers anys del segle XIX. A Barcelona, les primeres fàbriques modernes es van instal·lar al barri del Raval. Quan les muralles van caure, moltes d’aquestes fàbriques és van traslladar a l’Eixample, on també en van sorgir de noves. Alhora, es van crear indústries a les viles del pla de Barcelona. Més tard, van aparèixer els gran centres de producció a l’empara del franquisme.

Va passar aquí” ofereix una visió de ‘La Barcelona industrial, dels orígens als anys 50‘, amb alguns dels exemples més significatius.

El Raval, bressol de la Revolució Industrial

El Raval va ser fins al segle XVIII un espai d’horts fora de les muralles de la ciutat. Al principi del segle XVIII, s’hi van començar a instal·lar indústries primitives gràcies a la disponibilitat d’espai i a la proximitat al port. La més important va ser la d’Erasme de Gònima (1783), la més gran del seu temps.

A partir del 1832, amb el primer vapor, el Raval es va convertir en el bressol de la Revolució Industrial del segle XIX a Barcelona.

Bonaplata, Vilaregut, Rull y Compañía (1832)
Bonaplata, Vilaregut, Rull y Compañía

La Barceloneta, sortida al port

VPA la maquinista 2
Imatge dels tallers de La Maquinista Terrestre

Les grans empreses del metall, pioneres en la construcció de màquines de vapor, es van instal·lar a la Barceloneta per la seva proximitat amb el port. També s’hi va ubicar la primera empresa de producció de gas, inaugurada el 1843.

La Maquinista Terrestre i Marítima (1855)
La Maquinista Terrestre i Marítima
Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas (1843)
Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas

Les viles del pla de Barcelona: espai i aigua

El recinte industrial de Can Batlló, la fàbrica tèxtil fundada per Joan Batlló el 1878

Abans de l’enderrocament de les muralles, les empreses de certa envergadura es van instal·lar als municipis del voltant de la ciutat buscant espai i aigua. Sant Andreu, Sants, les Corts o Sant Martí de Provençals es van omplir de fàbriques que van transformar l’economia i la societat d’aquelles antigues viles, agregades a Barcelona el 1897.

El Vapor Güell (o Vapor Vell) (1846)
El Vapor Vell
España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil (1851)
L’Espanya Industrial
Fàbrica Joan Batlló (1878)
Can Batlló
Fabra i Coats (1903)
Fabra i Coats
Hispano-Suiza (1904)
Hispano-Suiza

L’Eixample, espai per créixer

Façana de l’empresa tèxtil Pujol i Casacuberta coneguda com La Sedeta

Cap a la dècada dels 60 del s. XIX, amb la construcció de l’Eixample i l’enderroc de les muralles, moltes empreses nascudes al Raval es van traslladar al pla de Barcelona. D’altres, ja van néixer en aquest nou espai urbà.

Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas (1881)
Sociedad Española de Electricidad
Pujol i Casacuberta, La Sedeta (1889)
La Sedeta
Lehmann & cia (1894)
Fàbrica Lehmann
David, SA (1910)
Cotxes David
Barcelona Traction Light and Power (1911)
Barcelona Traction Light and Power
Myrurgia (1916)
Myrurgia
Proyector Nic, SA (1931)
Cine Nic
Manufactures Bicurvi, SL (1940)
Manufactures Bicurvi SL
Danone (1919 / anys 40)
Danone

Les grans empreses sota el franquisme

VPA hispano olivetti
La Hispano Olivetti va ser la fàbrica de màquines d’escriure més pròspera d’Europa

La instal·lació de grans centres de producció van canviar l’escala dels paisatge industrial de Barcelona. Les noves fàbriques van ocupar grans superfícies en complexos fabrils amplis i moderns a l’empara del franquisme, alhora que van aplicar noves polítiques socials dirigides als treballadors i les seves famílies: habitatge, serveis i equipaments.

Hispano Olivetti (1942)
Hispano Olivetti
Seat (1950)
SEAT
Sandaru/Coca-Cola (1940/1951)
Sandaru/CocaCola

Història del moviment obrer a Barcelona

La vaga de la Canadenca va deixar Barcelona sense electricitat i gràcies a la mobilització obrera es va reduir la jornada laboral a vuit hores

El Primer de Maig, el Dia del Treball, es va celebrar per primer cop a Barcelona el 1890. Només un any abans, el 1889, havia tingut lloc a França la primera convocatòria a escala mundial d’aquesta jornada reivindicativa dels drets dels treballadors. En aquella època, el moviment obrer a Catalunya era força important, especialment a ciutats com Barcelona, Reus, Manresa o Mataró, i el contacte entre obrers de diferents països, intens. Aquestes circumstàncies van facilitar la celebració del primer Primer de Maig a la capital catalana.

El moviment obrer a Barcelona
Moviment obrer a Barcelona