L’Associació Memòria Soterrada ha impulsat un projecte col·laboratiu amb l’objectiu de classificar els edificis malmesos pels bombardejos de la Guerra Civil que encara queden en peu. Qualsevol ciutadà pot contribuir-hi afegint marques i fotografies des del telèfon mòbil al web d’Edificis Ferits.

El 30 de gener de 1938, l’aviació italiana bombardejava la plaça de Sant Felip Neri. El refugi de l’església, que ara trobem reconstruïda i amb la façana parcialment recoberta a base de massilla, quedava devastat i 42 persones van morir esclafades per les runes, la majoria, infants. A la porta de l’edifici, hi ha exposada una placa commemorant la tragèdia.

Aquest és un dels episodis més emblemàtics de la Guerra Civil, però com aquest n’hi ha molts més. Per això, l’Associació Memòria Soterrada, amb la subvenció del Memorial Democràtic de Catalunya, pretén catalogar tots els edificis de Catalunya que, com l’església de Sant Felip Neri, conserven ferides de guerra. De moment, en tenen 13 d’identificats a Barcelona, però l’objectiu és ampliar el catàleg molt més.

“La intenció és que la població participi en aquesta recerca aportant nous punts i nova informació”, assegura Laia Gallego, arqueòloga i membre de l’Associació Memòria Soterrada. “Nosaltres tenim la intenció de col·laborar amb ajuntaments d’arreu del territori per poder complementar tota aquesta informació”, afegeix.

Edificis Ferits. Mapa de bombardejos a Barcelona

Una de les tasques que està fent l’entitat és documentar l’estat dels edificis a partir de recreacions informàtiques en tres dimensions. A més, classifiquen les marques que es poden observar pels carrers en funció de la seva mida. Les més petites són fruit de la dispersió dels impactes de les explosions, però els forats intermedis o els més grans acostumen a ser de la metralla del propi cos de la bomba.

Les marques encara són perfectament visibles a les façanes de diversos edificis del Gòtic. En alguns, els desperfectes no s’han arreglat, però altres s’han intentat tapar amb ciment o trossos de pedra: “Moltes vegades és perquè no s’ha fet un esforç per considerar-ho memòria històrica”, afirma Gallego.