La família Nicolau va ser la creadora del Cine Nic, d’aquí el nom, i el va fabricar al número 175 del carrer Nou de la Rambla des de l’any 1931. L’avi Nicolau ja havia tingut una fàbrica de paper de fumar i una de paper de calcar, però els seus fills van decidir plegar les empreses familiars i crear una fàbrica de joguines.

Els germans Nicolau havien tingut, de petits, llanternes màgiques. Això els va inspirar per fer un projector de dibuixos animats, molt de moda als anys 30 amb grans estudis com Fleisher o Disney. L’invent va ser un èxit perquè el podia gaudir tothom, nens i nenes per igual. Aviat es va començar a vendre a altres països i els Nicolau no paraven de signar contractes: França, el Regne Unit, Alemanya, Portugal, els Estats Units, el Canadà o el Japó. Els Nicolau van aprofitar els èxits cinematogràfics de Disney i van signar un contracte amb aquesta gran productora per vendre cintes d’alguns dels seus títols.

El mecanisme de la joguina era molt senzill: una cinta de paper traslúcid dibuixada a la banda superior i, a la inferior, es feia passar manualment, amb una maneta, per davant d’una bombeta, creant la il·lusió del moviment.

A banda del Cine Nic, la família també va fabricar altres joguines històriques, com El libro que habla o La muñeca parlanchina. A l’espai on es va fabicar el Nic trobem el Refugi 307 de la Guerra Civil.