El 21 de juny del 1959 a la parròquia de Sant Ildefons, a la travessera de Gràcia, Luis de Galinsoga assisteix com cada diumenge a missa de les nou. Des de fa 20 anys és el director de ‘La Vanguardia’, per designació directa del règim franquista. Aquell matí veu com la missa es fa en llatí, però el mossèn fa el sermó en català. Enfurismat, Galinsoga entra a la sagristia i deixa una targeta de protesta amb el seu nom; abans de marxar de l’església crida el cèlebre frase:

Todos los catalanes son una mierda”
Luis de Galinsoga , director de ‘La Vanguardia’ (1959)

El periodista Lluís Foix ostenta una dilatada trajectòria a ‘La Vanguardia’, diari del que també en va arribar a ser director l’any 1983. Recorda com el rector de Sant Ildefons, Narcís Saguer, va mirar de reconduir la situació  davant Galinsoga, dient-li que un senyor desaprensiu havia entrat a la sagristia protestant i que suposava s’havia fet passar per ell. Però el director de La Vanguardia, lluny de rectificar, va reconèixer haver proferit l’insult.

La campanya contra ‘La Vanguardia’

L’exabrupte de Galinsoga va provocar una campanya per fer-lo fora del diari que va mobilitzar un grup de joves catalanistes de l’època, agrupats en l’organització Cristians Catalans. Entre ells, Jordi Pujol, Xavier Polo, els germans Espar Ticó o Jaume Casajoana. Escrivien cartes o feien accions de carrer amb la crema pública d’exemplars del diari.

El primer que va fer la propietat va ser treure el seu nom de la capçalera del diari. A Galinsoga també li va trucar el ministre Arias-Salgado, però ell seguia venint. Va ser difícil fer-lo fora.”
Lluís Foix, exdirector de ‘La Vanguardia’

La campanya contra ‘La Vanguardia’ i el seu director va acabar fent efecte, perquè les vendes i les subscripcions del diari van caure. Javier de Godó va demanar ajuda a Franco i aquest li va concedir: el 5 de febrer del 1960, set mesos i mig després de l’episodi de la parròquia de Sant Ildefons, Galinsoga va ser rellevat a la direcció de ‘La Vanguardia’, després de més de 20 anys de servei. Foix relata com va anar tot.

VPA galinsoga lluis foix

Finalment, la solució que va adoptar Godó va ser la de fer obres al seu despatx i impedir-li el pas. Foix creu que en aquell moment Galinsoga es va donar per vençut, i assegura que va veure que “no podia treballar, va agafar el seu barret, va sortir per la porta giratòria del carrer de Pelai, 28, per no tornar-hi a entrar mai més” assegurava Lluís Foix, en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.

El veterà periodista de ‘La Vanguardia’ Carlos Nadal explicava el cas Galinsoga al programa de betevé ‘Barcelona sota el franquisme’.