Frederick Stark Pearson va portar l’electricitat a Barcelona, ciutat que es va convertir en un magnífic mercat pel seu negoci.

El 1911, Pearson va arribar a Barcelona de la mà de l’enginyer barceloní Carles Montanyès. Montanyès el volia convèncer d’electrificar la ciutat i, per fer-ho, el va dur al Tibidabo. Allà li va mostrar, d’una banda, la ciutat, i d’una altra, la zona industrial del Vallès. El fum de les nombroses fàbriques a carbó van convèncer Pearson del potencial de la ciutat pel seu gran projecte industrial.

En aquella època, Pearson era l’enginyer més preparat del món en la construcció de grans xarxes elèctriques i ja havia electrificat metròpolis com Nova York, Sao Paulo o Mèxic.

Per tal de tirar endavant el projecte, Pearson se’n va anar al Canadà a buscar inversors i allà va fundar la companyia Barcelona Traction Light and Power, coneguda com “La Canadenca”.

Pearson també va reunir a Barcelona el seu equip de més de 100 enginyers d’arreu del món per treballar en el projecte.

El punt de partida del projecte consistia a construir grans centrals hidroelèctriques al Pirineu a partir de grans embassaments. Però la primera cosa que va fer Pearson va ser comprar la Companyia Barcelonesa de Electricidad, situada al Paral·lel de Barcelona, on va construir la central tèrmica que hauria de subministrar electricitat a la ciutat. També va comprar les companyies de tramvies i de ferrocarrils de Catalunya, assegurant-se d’aquesta manera dos grans clients.

Pearson va tenir un final tràgic. En un viatge de Nova York a Londres, el vaixell en el que viatjava, el Lusitània, va ser torpedinat i enfonsat per submarins alemanys. Ell i la seva dona van morir en l’atac.

Un any després de morir, Barcelona li va dedicar una avinguda al barri de Pedralbes, i Sant Cugat li va dedicar un barri, la Floresta de Pearson.