Al carrer del Carme 106 hi ha l’edifici conegut com ca l’Erasme. El va construir Erasme de Gònima, el primer burgès que va fer ombra a l’aristocràcia barcelonina del moment.

Sorgit del no res

Erasme de Gònima va néixer a Moià l’any 1746, al sí d’una família molt modesta. Quan tenia onze anys, la família va decidir baixar a Barcelona per prosperar. Erasme es va posar a treballar a can Magarola, una fàbrica d’indianes al carrer Tallers. Les indianes eren uns teixits estampats de finals del segle XVIII que van ser l’origen de la industrialització catalana. El noi de seguida va destacar en aquest ofici i això li va permetre escalar dins l’empresa i accedir a millors càrrecs. Una mostra del caràcter inquiet d’Erasme és que amb els primers salaris que va guanyar, es va pagar un mestre per llegir i escriure.

Negoci propi

Erasme es va casar amb la filla d’un important industrial d’indianes de Manresa, però va seguir treballant a can Magarola i va anar estalviant. Amb els estalvis es va comprar una finca al carrer del Carme, cantonada Riera Alta, on hi va construir un palau per viure, una fàbrica de producció d’indianes i els habitatges pels obrers. El palau era tan luxós que va ser la primera casa particular de la ciutat a tenir un campanar propi.

Obsessionat per un títol

Una de les obsessions d’Erasme era obtenir un títol nobiliari. Gràcies, sobretot, al pagament d’una quantitat important de diners, va aconseguir el títol de ciutadà honrat de Barcelona. Això va molestar força l’aristocràcia de “sang” de Barcelona. El baró de Maldà va mostrar el seu desacord amb el títol concedit a Erasme i amb les fastuoses festes que organitzava, pròpies d’un nou ric. Per expiar aquest estil de vida luxós, Erasme finançava obres públiques i de caritat, això sí, sempre ho explicava.

La visita del rei

Els teixits que produïa Erasme de Gònima eren els millors i i els més sol·licitats de Catalunya. Fins i tot van atraure l’atenció del rei. L’any 1802, els reis Carles IV i Maria Lluïsa de Parma van visitar la seva fàbrica d’indianes. Aquesta visita li va donar el dret reial a lluir unes cadenes a la porta de casa seva. Només tres cases gaudien d’aquest privilegi: una a Sarrià, una a Horta i la d’Erasme. Tenint en compte que Horta i Sarrià encara no pertanyien a la ciutat, la única casa de Barcelona amb cadenes era la seva.

Erasme de Gònima va morir l’any 1821, als 75 anys. Com a bon industrial de l’època, va morir al peu del canó. Una de les noves calderes de vapor de la fàbrica va explotar i va acabar amb la seva vida.

Ho va explicar Jordi Cortés, professor d’història i escriptor, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’, el gener de 2019.