Josep Vila Sivill va ser un empresari catalanista que va fabricar la primera estilogràfica de l’estat i el primer bolígraf d’Europa.
De les plomes al bolígraf
Albert Verdaguer, nét de Vila, recorda que el seu avi va fabricar els seus ginys pioners al carrer del Rosselló 183. Abans de fer els seus revolucionaris productes, però, Vila ja es dedicava als articles d’escriptori, com ara les plomes. Durant la Guerra Civil, per exemple, va aconseguir un acord amb la Generalitat per distribuir plomes a tots els soldats.
El dia de Sant Jordi de 1940, Vila, el seu germà i el soci Baldomer Curià, van constituir la societat Manufactures Bicurvi SL, amb l’objectiu de fabricar elements d’escriptura. La tria del dia no va ser atzarosa, sinó un acte de reivindicació d’identitat catalana durant la dictadura.
A finals de 1940, principis de 1941, Manufactures Bicurvi SL va fabricar la primera estilogràfica d’Espanya, batejada amb el nom de Regia. En opinió de Verdaguer, la Regia és l’estilogràfica de més qualitat que s’ha fabricat mai a l’estat.
L’any 1946, Bicurvi va aconseguir una altra fita, fabricar el primer bolígraf d’Europa, al qual van denominar Regia Continua. Va ser un èxit que va revolucionar els estris d’escriptura que hi havia a l’època i se’n van vendre milions a tot el continent.
Un activista cultural
Josep Vila Sivill, a més d’empresari, va ser un mecenes i activista de la cultura catalana. El seu compromís amb la cultura catalana es va iniciar el novembre de 1927, quan, juntament amb el seu germà, Pasqual, van crear l’Agrupació Cultural Atlàntida; es va afiliar a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i va formar part de l’agrupació independentista Nosaltres Sols.
Els ideals catalanistes de Vila el van dur a gravar, tant a l’estilogràfica com al bolígraf, una inscripció críptica sobre la Corona d’Aragó. D’aquesta manera, els mandataris franquistes van portar a les seves butxaques, sense saber-ho, un símbol de la història de Catalunya.
Durant la dictadura, Vila es va implicar cada cop més en la defensa de la cultura catalana. Per això va invertir els diners que havia guanyat amb la ploma i el bolígraf, en accions culturals. Una de les primeres, va ser finançar la traducció clandestina de les obres de Shakespeare al català per Josep Maria de Segarra. L’any 1943, va formar part d’un petit grup d’empresaris que va crear l’entitat benèfica Minerva, també a la clandestinitat. Minerva va tenir un paper molt actiu en la preservació de la cultura catalana durant el franquisme. Aquesta entitat va desaparèixer el 1961 i va donar pas a Òmnium Cultural. Vila també va organitzar exposicions de numismàtica amb la voluntat de despertar l’interès per la cultura catalana entre els assistents.
Un llegat present
Josep Maria Verdaguer, gendre de Vila, recorda el seu sogre com un home fabulós, amb una personalitat extraordinària, dialogant; un home que sentia el valors que defensava i que els transmetia sense imposicions. Recorda que es podia barrejar amb les autoritats franquistes en qualsevol acte cultural i conviure-hi sense problemes malgrat el seu pensament totalment oposat.
Albert Verdaguer es mostra orgullós d’haver escrit la biografia del seu avi amb l’objectiu de fer conèixer la seva trajectòria com a empresari, mecenes i activista cultural.
