vaga canadenca barcelona

El primer 1 de Maig a Barcelona

El Primer de Maig, el Dia del Treball, es va celebrar per primer cop a Barcelona el 1890. Només un any abans, el 1889, havia tingut lloc a França la primera convocatòria a escala mundial d’aquesta jornada reivindicativa dels drets dels treballadors. En aquella època, el moviment obrer a Catalunya era força important, especialment a ciutats com Barcelona, Reus, Manresa o Mataró, i el contacte entre obrers de diferents països, intens. Aquestes circumstàncies van facilitar la celebració del primer 1 de maig a la capital catalana.

El primer Primer de Maig es va celebrar al camp de les Carolines, una gran esplanada situada al Paral·lel, a l’altura de Viladomat. Es va triar aquest emplaçament perquè era de fàcil accés pels obrers dels diferents barris industrials de la ciutat, com ara Sants o el Raval. Allà es van fer els mítings previs a la manifestació, que va tenir com a eix central la jornada laboral de vuit hores. El primer Primer de Maig va ser un èxit de convocatòria, però no es va aconseguir cap reivindicació concreta.

‘Va passar aquí’ ha fet un recull d’alguns dels fets i moments clau de les lluites i les reivindicacions del moviment obrer a Barcelona al llarg de la història, i de les revoltes populars més recordades.

Revoltes populars i lluites obreres abans del Primer de Maig

  • El rebombori del pa. 29 de febrer del 1789. Una de les revoltes populars més recordades pels barcelonins. Protagonitzada per les dones que veien en perill l’alimentació de les seves famílies.
  • L’incendi de la fàbrica Bonaplata. 5 d’agost del 1835. El 25 de juliol del 1835 va tenir a lloc a Barcelona la primera bullanga, que és com es coneixien a l’època les revoltes populars. Els treballadors van cremar el vapor de la Bonaplata a causa de la desconfiança cap a les fàbriques i cap a les formes de negociar els conflictes laborals dels burgesos de l’època. Els fets de la Bonaplata es poden considerar els episodis previs a l’esclat del moviment obrer a Catalunya.
  • La Jamància, l’última de les Bullangues. 2 de setembre del 1843. La misèria de la classe treballadora a mitjans del segle XIX va provocar una revolta popular sufocada amb bombes pel general Prim.
  • La primera vaga general. 1855. La primera vaga general de l’estat va començar a les fàbriques de Sants, però va afectar tot Espanya. Va suposar un canvi d’objectius dels treballadors: es va abandonar la lluita contra les selfactines i es va iniciar la reivindicació de lliure associació dels treballadors, l’embrió del sindicalisme.
  • La revolta de les quintes de Gràcia. 4 d’abril del 1870. Una protesta protagonitzada per les dones de famílies obreres que no volien que els fills i marits anessin a la guerra de Cuba.

El moviment obrer després del primer Primer de Maig

    • L’abril de les dones. Abril del 1891. Després de la celebració del primer Primer de Maig, les dones obreres volien tenir veu pròpia i diferenciada de la dels homes. Per això van crear la Societat Autònoma de Treballadores, impulsada per la sindicalista Teresa Claramunt.
    • La Setmana Tràgica. 26 de juliol – 2 d’agost del 1909. La protesta contra la lleva de soldats per anar a la guerra del Marroc va ser l’espurna d’una revolta urbana a la ciutat de Barcelona. Es van produir moviments de protesta entre la classe treballadora, que era la que més patia el reclutament, però també s’hi van afegir les classes mitjanes i, fins i tot, els industrials, que no tenien cap interès a perdre els seus treballadors.
    • La primera vaga feminista. Gener del 1918. Les protestes pel preu del carbó van derivar en la primera gran denúncia del maltractament social que rebien les dones.
    • El congrés que va apoderar els sindicats. 1918. S’hi van prendre decisions transcendentals que van canviar per sempre l’organització del sindicalisme català. El congrés de Sants va posar les bases de les futures lluites obreres, com la vaga de La Canadenca.
    • La vaga de La Canadenca a Barcelona, la gran victòria. Febrer-març del 1919. Gràcies a aquesta històrica vaga, es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores, una fita històrica del moviment obrer europeu.
    • El pistolerisme als perillosos anys 20. 17 de juliol del 1919. Els anys 20 van ser una època de contrastos entre la classe benestant, que s’enriquia, i la classe obrera, que lluitava pels seus drets. Les lluites socials van generar lluites entre bandes policials i bandes sindicals. Un dels assassinats més sonats va ser el del sindicalista Pau Sabater, conegut com al Tero.
    • L’assassinat de Francesc Layret. 30 de novembre del 1920. Advocat de treballadors i defensor del moviment obrer va ser assassinat a la porta de casa seva.
    • La vaga dels nens. 1925. Els nens treballadors d’una fàbrica de vidre de les Corts es van declarar en vaga per exigir el pagament de les hores extres. Amb l’aturada, van aconseguir la seva reivindicació.
    • Una vaga mortal a la Seat. 1971. Una vaga per demanar la readmissió d’uns treballadors acomiadats va acabar amb un mort i diversos ferits a causa de les càrregues policials.
    • La tancada de la Motor Ibérica. 1976. Un grup de dones de treballadors de Motor Ibérica es van tancar dins de l’església de Sant Andreu durant un mes per demanar la readmissió dels seus marits.