A la plaça de Castella, cantonada amb Gravina, hi havia el vapor de la família Bonaplata, el primer que hi va haver a Catalunya i a la península ibèrica. La Bonaplata, la fàbrica més moderna del seu temps, va ser víctima del descontentament dels treballadors que creien que les màquines els deixarien sense feina.

Les primeres fàbriques, al Raval

La revolució industrial es va introduir a Catalunya els primers anys del segle XIX. A Barcelona, les noves fàbriques es van instal·lar al barri del Raval, que fins aquell moment era eminentment agrícola. La més important, el primer vapor que es va portar des d’Anglaterra, va ser la fàbrica dels Bonaplata, oberta el 1832. Era la més gran i la més moderna de l’època, amb uns set-cents treballadors.

La primera bullanga

El 25 de juliol de 1835, va tenir a lloc a Barcelona la primera bullanga, que és com es coneixien a l’època les revoltes populars. Aquesta primera bullanga va sorgir com a protesta del suport de l’església als carlins durant la guerra civil. Hi va haver una onada anticlerical en la que es van cremar sis convents i en van ser atacats molts d’altres. Arran de la crema de convents, el capità general de Barcelona, el general Llaudé, va enviar les tropes a reprimir la revolta.

El 5 d’agost les tropes van arribar a Sants i s’hi van estacionar. El cap d’aquesta força militar, el general Bassa, va entrar sol a la ciutat i es va presentar al pla de Palau on hi havia una multitud enardida. Des del balcó del palau reial va fer un discurs que va acabar amb una frase que no va agradar gens als presents: “O Barcelona, o jo”. Dos revoltats armats van accedir on era el general, el van matar d’un tret i el van defenestrar pel balcó del palau. La multitud va passejar el cadàver per tota la ciutat. L’incident va caldejar encara més els ànims, però aquest cop, les noves protestes es van dirigir cap a les fàbriques.

El ludisme, moviment obrer d’origen anglès, veia la maquinària com a un enemic que fomentava l’augment de l’atur.
Xavier Theros, escriptor

L’assalt a la fàbrica

El 5 d’agost van començar a córrer rumors que a la fàbrica de la Bonaplata s’hi havia amagat gent. Des de la muralla es va apedregar la fàbrica. Ja de nit, una gentada dels baixos fons, entre els que hi havia els estibadors del moll, es va reunir a la Barceloneta i, seguint a un nen que tocava un tambor, van arribar davant la fàbrica. Allà els esperaven alguns treballadors de la Bonaplata amb fusells. A última hora de la tarda, van obrir foc. Quan van començar els trets, els revoltats van entrar a la fàbrica. Van matar quinze dels obrers armats i van cremar la fàbrica.

Les conseqüències de la crema de la Bonaplata

L’assalt i l’incendi de la Bonaplata va suposar una terrible sacsejada per la ciutat. Els Bonaplata es van traslladar a Madrid, on van obrir una foneria i mai més no van tornar a Barcelona. Van passar anys fins que es va instal·lar un nou vapor a la ciutat per por a que la tornessin a cremar.

Els fets de la Bonaplata es poden considerar els episodis previs a l’esclat del moviment obrer a Catalunya. Expliquen quina serà la mentalitat d’aquests moviments al llarg del segle XIX, de desconfiança cap a les fàbriques i cap a les formes de negociar els conflictes laborals dels burgesos de l’època. Quedarà com un dels moments clau de la història de Barcelona del XIX, tot i que al lloc on va passar no hi ha cap placa que ho recordi.

Ho va explicar Xavier Theros, escriptor, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.