Va ser la primera fàbrica de vapor que va tenir Sants. Inicialment se l'anomenava Vapor Güell perquè la va fundar aquesta família el 1839. Això, però, va canviar quan va començar a funcionar la fàbrica de l'Espanya Industrial. Aleshores va passar a ser coneguda com a Vapor Vell. ALBERT TORRAS, historiador “La posen a Sants perquè ja veien que Sants tindria certa importància per tractar-se d'una localitat que encara no tenia indústria, s'estaven començant a instal·lar les primeres empreses industrials i estava a prop de Barcelona.” La vida d'aquesta indústria va ser breu, però agitada. ALBERT TORRAS, historiador “Al llarg dels anys 50 i 60 van haver diverses vagues generals que van afectar molt al Vapor Vell, precisament perquè ells van començar a incorporar novetats en el món de la maquinària com, per exemple, les famoses selfactines, que el que feien era fer la feina que fins llavors feien alguns treballadors.” El 1891 va tancar portes i al llarg del segle XX diferents empreses van treballar en l'antic edifici del Vapor Vell. Durant els anys 80, però, el complex fabril va quedar completament abandonat i poc després van començar les protestes veïnals per recuperar l'edifici. ALBERT TORRAS, historiador “Va haver un moment en què Rumasa volia comprar la fàbrica per fer uns gran magatzems al mig de Sants, però la idea no va prosperar després de diverses reivindicacions veïnals i ens trobem en un moment en què es decideix què fer.” Finalment el 1999 l'Ajuntament hi va instal·lar la biblioteca del Vapor Vell i l'Escola Barrufet, tot conservant la nau original i la xemeneia que recorden el passat fabril del barri.
La fàbrica del Vapor Güell va ser la primera gran indústria tèxtil de vapor que va tenir Sants i una de les més innovadores que va tenir Catalunya. Va començar la seva producció de panes el 1846 i ben aviat les classes populars de l’època la van rebatejar com a Vapor Vell. Un nom que va néixer a partir de la fundació de la fàbrica de l’Espanya Industrial, coneguda com a Vapor Nou.
Les revoltes van marcar la història d’aquesta fàbrica santsenca. La introducció de les selfactines va provocar el tancament de la fàbrica durant dos mesos per les vagues dels obrers, que veien en aquestes màquines una competència que els podia treure el lloc de treball. El 1855 va morir a trets el director, Josep Sol i Padrís, i uns anys més tard, una forta crisi va sacsejar la fàbrica i va provocar l’acomiadament de molts dels obrers a causa de la crisi en la venda de velluts. El 1890, finalment, la producció del Vapor Vell es va traslladar a una altra fàbrica que els Güell van fundar a Santa Coloma de Cervelló i la nau santsenca va ser ocupada per diversos industrials durant gran part del segle XX.
A la dècada dels 80 la fàbrica va quedar completament abandonada i això va provocar les protestes dels veïns, que demanaven a l’Ajuntament la recuperació d’aquest espai per al barri. Al final, el 1999 l’Ajuntament hi va instal·lar la biblioteca del Vapor Vell i l’Escola Barrufet, tot conservant la nau original i la xemeneia, que recorden el passat fabril de Sants.
