A mitjans del segle XIX es va construir a la Barceloneta la primera fàbrica de gas amb l’objectiu d’il·luminar els principals carrers de la ciutat.

Al parc de la Barceloneta hi ha les restes de la primera fàbrica de gas que hi va haver a l’estat espanyol. En queden l’esquelet metàl·lic del gasòmetre i la torre modernista que emmagatzemava l’aigua necessària en el procés.

L’any 1841 es va convocar un concurs públic per l’enllumenat públic a Barcelona. Charles Lebon va aconseguir el primer contracte i amb els germans Gil Serra, va fundar la primera empresa de gas manufacturat d’Espanya utilitzant el carbó com a energia primària.

L’any 1842 es van inaugurar a Barcelona els primers fanals públics a gas. La ciutat va ser de les primeres a gaudir d’aquest servei a tot Europa.

El 28 de gener de 1843, es va fundar la Sociedad Catalana de Alumbrado por Gas. L’estesa del servei va suposar una revolució, i la companyia, a mesura que desplegava la xarxa pública, oferia la instal·lació de llum per gas als clients particulars.

La gran revolució, però, va arribar als anys 60 de la mà de Pere Duran Farrell, amb la modernització de les fàbriques i l’aposta per unes modernes línies de tractament del gas. Tot això va suposar un augment de la producció de gas i es va haver de buscar noves formes de consum, com ara la cuina o la calefacció. Més encara si es té en compte que l’electricitat ja estava desplaçant el gas per la il·luminació.

A finals dels anys 60, es van signar els primers contractes d’importació de gas des de Líbia in Algèria. Aleshores es va construir al port de Barcelona la primera planta de regasificació de tot l’estat. Barcelona també va ser la primera ciutat de l’estat a disposar de distribució de gas natural.

Durant uns anys, a Barcelona van conviure el gas ciutat amb el gas natural. A finals dels anys 90, amb el final del canvi a gas natural, es va tancar la última fàbrica de gas operativa, situada a Sant Martí de Provençals. La companyia va cedir aquells terrenys a la ciutat per tal de desenvolupar-hi les infraestructures de la Vila Olímpica i dels jocs en general.

L’arribada del gas natural va suposar una revolució també a nivell del medi ambient, perquè és una font d’energia que no emet partícules en la seva combustió.