El 31 de gener del 1911, la platja de la Barceloneta va patir una de les tempestes més grans que es recorden. Aquella nit va ser coneguda com ‘la nit terrible’.
Una trampa mortal
Aquell matí, les barques havien sortit a pescar com qualsevol altre dia. Feia sol i la mar estava tranquil·la, com gairebé sempre al gener. Però a mitja tarda, un fort vent de llevant va portar una gran tempesta a la costa, des del Maresme fins a Alacant. Onades de fins a vuit metres i vents de llevant, xaloc i gregal de fins a 80 km/h van crear una trampa mortal per les lleugeres embarcacions de vela llatina, que no van poder tornar a port. Els pescadors no s’ho van veure venir en cap moment i molts van morir ofegats. La tempesta va durar tres dies i durant aquest període el temporal anava arrossegant els cossos sense vida dels pescadors fins a la costa. D’altres, amb més sort, es van poder refugiar a ports o platges del litoral. Barques a motor, especialment els pràctics del port, van sortir a la mar a fer tasques de rescat i també es van jugar la vida.
‘La Vanguardia’ va informar que dos treballadors d’una fàbrica de Can Tunis van veure dins el mar un pescador surant sobre una fusta. Els dos homes es van lligar amb una corda i van anar a rescatar-lo. Després es va saber que el nàufrag rescatat venia de Mataró!
140 morts i famílies arruïnades
Les conseqüències del temporal van ser terribles, tant per les pèrdues humanes com per les econòmiques. Es van comptar 140 morts, però en podrien ser més. Aquests homes eren els encarregats d’aportar ingressos a les famílies i moltes dones amb nens es van quedar sense cap mena de recurs. A més, amb el naufragi de les barques desapareixia l’eina fonamental de treball. Davant d’aquest desolador panorama, la solidaritat de la gent del barri amb les famílies més afectades va ser l’únic recurs per tirar endavant.
Una de les persones que va patir de nen aquella tempesta va ser Hilari Salvadó. Aquella nit va perdre el seu pare i quatre germans. De gran, Salvadó va arribar a ser alcalde de Barcelona, durant el període de la Guerra Civil, del 1937 al 1939.
Les queixes i el desemparament dels afectats van fer que es comencessin a construir ports a alguns poblacions del litoral, com ara Peníscola, per protegir les embarcacions ancorades.
