Al carrer de la Indústria amb Sicília, hi ha un dels últims testimonis d’arquitectura industrial vinculada al sector del tèxtil: La Sedeta. Aquesta fàbrica, anomenada Pujol i Casacuberta, és coneguda popularment com La Sedeta perquè un dels principals productes que s’hi fabricava eren els teixits de seda, tant natural com artificial.

Una fàbrica important

La Sedeta era una fàbrica amb dos promotors al darrere: el senyor Salvador Casacuberta i el senyor Pujol. A finals del segle XIX, van comprar el solar entre els carrers de Nàpols, Sicília, Indústria i Claret amb la idea de construir-hi una fàbrica tèxtil.

La fàbrica es va construir per trossos, primer unes naus i després les altres. Així que s’anava fent gran, es consolidava com una de les fàbriques tèxtils més importants de la ciutat.

A la la Sedeta hi van arribar a treballar més de 1.000 persones, entre elles nenes d’entre vuit i 12 anys que rebien un sou molt més baix que els adults.

Trama i ordit

La sala d’actes actual del Centre Cívic la Sedeta era la planta d’ordidores de la fàbrica. En aquesta planta hi havia els ordidors, unes màquines que servien per fer omplir la peça que alimenta de fil el teler. També s’hi feien els canells de fil que anaven dins les llançadores, una mena de barquetes de fusta que feien la trama. Tant l’ordit com les llançadores es posaven al teler i entre totes dues teixien la peça de roba.

En aquesta fàbrica també es tintava la roba, es planxava i s’empaquetava, i s’enviava a les botigues de la ciutat, com El dique flotante, Santa Eulàlia o El Corte Inglés.

Les fàbriques tèxtils produïen teixit per encàrrec: tants metres de pana, tants de vellut, tants de xantum — la seda artificial — , etc. Després, un tècnic calculava la quantitat de fil que calia i l’encarregava a les teixidores.

Les dones, pitjor remunerades

El bar actual del centre cívic era la planta de telers de la fàbrica. Totes les fàbriques posaven la maquinària més pesada a les plantes baixes. Els telers també eren les més sorolloses. En aquestes màquines hi treballaven dones, les teixidores. Dins la plantilla eren les dones que més cobraven, però sempre menys que un home.

Carbó per les calderes

A la planta subterrània actual de l’Institut d’Ensenyament Secundari de la Sedeta hi havia la galeria de serveis i el magatzem del carbó. Aquest carbó va ser el combustible de la maquinària de la fàbrica durant tota la seva primera època, fins que es va fer el canvi a l’electricitat, a la dècada dels 20. Però malgrat el canvi, la muntanya de carbó es va conservar fins entrada la postguerra perquè els talls de subministrament elèctric van ser molt freqüents durant la guerra i els anys posteriors, de tal manera que la fàbrica alternava les dues fonts d’energia. Quan es va desmuntar la fàbrica, el 1975, es va trobar una gran quantitat de carbó en aquesta planta.

Un llegat a preservar

Actualment, la fàbrica Pujol i Casacuberta, La Sedeta, pertany al Catàleg del patrimoni historicoartístic de la ciutat de Barcelona pel seu interès com a exemple d’arquitectura industrial de finals del XIX i principis del XX. Des de l’any 2013, l’Associació d’Amics i Amigues de la Sedeta i del Districte Municipal de Gràcia estan portant a terme un projecte de recuperació de la memòria oral dels antics treballadors i treballadores de la fàbrica.

La fàbrica Lehmann

L’antiga fàbrica Lehmann va ser una de les més importants en la producció de nines de porcellana de tota Espanya a principis del segle XX

Va passar aquí