Barcelona ha tingut una tradició dolça i la prova és que al 1901 va néixer el Centre Industrial de Confiteria i Pastisseria, una associació que va ser l’embrió del Gremi de Pastisseria de Barcelona. Amb una tradició que ve de tant lluny, fem un repàs de quines són les pastisseries de Barcelona amb més anys de vida a la ciutat i que mantenen el negoci obert.

Per gaudir d’aquests dies festius de Setmana Santa amb la tradició de la mona de Pasqua us proposem un recull de la història pastissera i xocolatera de Barcelona a través d’establiments i comerços emblemàtics que han fet, del negoci familiar i de l’ofici de la pastisseria, el delit de generacions captivades pels dolços.

  1. Pastisseria La Estrella
  2. Xocolateria Fargas
  3. Pastisseria La Colmena
  4. Pastisseria Montserrat
  5. Pastisseria Foix de Sarrià
  6. Pastisseria Casa Vives
  7. Pastisseria Escribà
  8. Pastisseria Ideal
  9. Pastisseria La Palma
  10. Pastisseria Mauri

Pastisseria La Estrella (1825)

carrer Nou de la Rambla, 32

CB estrella
Unes lletres de llautó a la façana deixen ben clara l’antiguitat del negoci, fundat el 1825

La pastisseria La Estrella és la més antiga de Barcelona, un comerç emblemàtic protegit per l’Ajuntament que conserva la seva activitat comercial gairebé 200 anys després de la seva obertura.

Als anys 50, el local es va reformar i és d’aquella època la decoració que avui dia encara es conserva. Una estrella de vuit puntes decora el terra, també de marbre, i la decoració interior sembla una caixa de vidre plena de bombons. Amb taulells de marbre i mobles de fusta, les parets estan folrades amb vidre per donar amplitud i elegància al local, il·luminat per un llum d’aranya.

L’obrador de la pastisseria és un altre dels seus tresors, presidit per un forn originari del 1925. Abans funcionava amb llenya i avui dia va amb gas per la comoditat i la dificultat de trobar llenya adequada. Quan al migdia s’il·lumina amb la llum natural provinent del sostre, sembla un quadre de Caravaggio.


Xocolateria Fargas (1827)

carrer del Pi, 16

fargas portaferrissa 2
Local noucentista on s’ubicava la Xocolateria Fargas a la cantonada del carrer del Pi amb Portaferrissa

El local on fa gairebé 200 anys hi havia la Xocolateria Fargas ara hi ha una botiga de roba, això sí, el mític cartell de la façana encara es conserva el record del que per moltes generacions havia estat el temple del cacau, amb bombons, trufes o caramels artesanals.

Al 2016, la centenària Xocolateria Fargas es trasllada a un altre local del carrer del Pi, al mateix edifici neoclàssic, al Palau Castell de Pons, però uns metres més avall. El local va integrar la fusteria exterior, part del mobiliari existent del s. XIX i, sobretot, i com a peça principal, el molí original encara en ús. Un obrador ubicat a Galeries Maldà, al mateix carrer del Pi.

Pastisseria La Colmena (1849)

plaça de l’Àngel, 12

dos homes davant pastisseria la colmena Jaume I
El nom original de La Colmena era el de Ca l’Abella

La Colmena és una de les pastisseries de tota la vida que fa més de 170 anys que fabrica caramels i altres dolços típics de la pastisseria tradicional catalana. Una mateixa activitat, però en diferents locals. L’any 1849, Rosendo Abella tenia la confiteria a la baixada de la Llibreteria, just al davant de la ubicació actual. Quan 20 anys més tard la família Costa va adquirir el negoci, el va traslladar a la plaça de l’Àngel, canviant el nom pel de La Colmena. L’edifici on encara trobem la pastisseria actual havia estat la torre d’entrada de la ciutat on s’ubicava l’antiga presó.

Més endavant, la pastisseria va canviar de propietaris fins que, finalment, el 1927 els germans Josep i Francesc Roig van adquirir el negoci. Una altra part de la família Roig havien fundat La Colmena de Gràcia, especialitzada en torrons i situada a Gran de Gràcia, a la planta baixa de l’edifici modernista Casa Cama i Escurra. Un negoci que va tancar el 2016.

Pastisseria Montserrat (1870)

carrer del Torrent de l’Olla, 81

pastisseria montserrat mars 2021
La Pastisseria Montserrat ocupa la cantonada del Torrent de l’Olla amb travessera de Gràcia des del 1870

La Pastisseria Montserrat és la tradició dolça de Gràcia, primer com a forn que feia pa i unes pastes molt rudimentàries pròpies de l’època i des del 1942 va ser adquirit per la família Torremadé, els propietaris actuals. Va ser llavors quan treballant els productes amb nata, van aconseguir fer-se un nom, un nom que, per cert, és el de la patrona dels pastissers. El negoci ha canviat de mans diverses vegades, però sempre dins de la família Torremadé, i conservant l’obrador i les receptes originals.

Pastisseria Foix de Sarrià (1886)

carrer Major de Sarrià, 57

Foix pastisseria historia
L’edifici ubicat al número 57 del carrer Major de Sarrià va ser la casa i el negoci familiar del gran poeta JV Foix

Una pastisseria amb nom de poeta, Foix de Sarrià. Tot i que Josep Vicenç Foix es va dedicar a la creació literària i va dur una intensa activitat pública, sempre es va mantenir vinculat al negoci familiar.

El març del 1886, Josep Foix Ribera i la Paulina Mas Rubinat van obrir una pastisseria que a dia d’avui encara és famosa per la varietat i excel·lència dels seus dolços. El matrimoni va tenir dues filles i un fill, en Josep Vicenç Foix, que hauria estat el cridat a seguir amb el negoci, però que des de ben jove va mostrar la seva preferència per les lletres. De fet, l’esclat de la Guerra Civil el va empènyer a posar-se al capdavant de la pastisseria que es va convertir en una mena de refugi en un context de persecució política i intel·lectual. L’empremta del poeta en el dia a dia de la pastisseria es notava en detalls com els versos que incloïa en alguns dolços o la redacció dels rètols de la botiga jugant amb paraules similars en català i castellà per evitar represàlies durant la dictadura de Primo de Rivera.  

A la primera planta de l’edifici hi havia l’habitatge de la família Foix. Es conserva l’habitació dels pares, on va néixer J. V. Foix, el 28 de gener del 1893, i les seves germanes. També elements com una petita capella a la Mare de Déu del Roser, que parla de la profunda religiositat de la mare del poeta.

Pastisseria Casa Vives (1895)

carrer de Sants, 74

casa vives antiga
La història de Casa Vives comença al 1895 con un forn de pa

La Casa Vives és la quarta generació d’una empresa que va crear Josep Vives, un forner de Collbató, dedicada en els seus començaments a la elaboració de pa en el forn ‘El Esmero’ i que ha evolucionat fins a la pastisseria de qualitat. El negoci familiar regentat per ell i Clara Borrell es va estendre a altres racons de la ciutat, i ara també trobem una botiga de rambla de Catalunya, 58.

Els mestre pastisser Miquel Vives, format en els millors obradors i escoles de París i Barcelona, conserva la tradició familiar amb un obrador actiu i arrelat en aquest establiment que enguany celebra 125 anys.

Pastisseria Escribà (1906)

Gran Via de les Corts Catalanes, 546

escriba gran via
La pastisseria Escribà a la Gran Via neix amb el nom de Forn Serra al 1906, regentat per Mateu Serra i Capell

L’Exposició Universal de 1929 va fer créixer el forn Serra i el propietari va contractar Antoni Escribà i Cases, que va acabar regentant la pastisseria. Un dels seus fills, Antoni Escribà i Serra, “El mag de la xocolata”, format a la pastisseria parisenca Étienne Tholoniat, va estar 60 anys al capdavant del negoci que li va donar fama internacional per les seves escultures de xocolata. Va revolucionar l’art del cacau amb idees innovadores.

Al 1986, els Escribà van comprar la Casa Figueras, a la Rambla de Barcelona, per obrir una altra botiga amb Christian Escribà que recull el testimoni d’aquest esperit avantguardistai creatiu.  

Pastisseria Ideal (1919)

Carrer Gran de Gràcia, 207

La pastisseria centenària ha mantingut l’esperit dels fundadors

Quatre generacions davant del taulell de la Pastisseria Ideal, al mateix local on el 1919 va obrir aquest establiment. Els avis dels propietaris actuals, la Maria i el Miquel van aixecar la persiana d’aquest establiment, situat al carrer Gran de Gràcia, 207, per fundar la pastisseria. Més tard, van agafar-ne el relleu Isabel Benito i el seu marit, i més tard els tres fills van aprendre l’ofici. La pastisseria manté els clàssics xuixos o merengues, que conserven la recepta de l’avi Miquel. Ara, els nets continuen al capdavant amb la supervisió de la mare, que va agafar el relleu dels sogres fa més de 50 anys.

Pastisseria La Palma (1922)

carrer del Clot, 72

La pastisseria la Palma
El comerç centenari participa activament en la vida del barri del Clot

La Pastisseria la Palma es va posar en marxa l’any 1922 i al capdavant es troba la tercera generació d’una família de pastissers al servei del barri del Clot. Els responsables de la botiga esperen que, després d’haver agafat el relleu dels avis i dels pares, ara els fills, la quarta generació, en prenguin les regnes d’aquí a uns anys. La pastisseria participa activament en la vida social del barri i en les diferents festivitats com ara la popular Mona Solidària que des de fa 12 anys se celebra al Clot.

Pastisseria Mauri (1929)

carrer de Provença, 241

mauri pastisseria
La Mauri va ser de les primeres pastisseries en ofertar pastes salades i cafeteria

El fundador d’aquesta saga de pastissers va ser en Francesc Mauri, que va començar l’ofici de pastisser a Manresa. A Barcelona va obrir un petit local a Hostafrancs, on ben aviat va triomfar la seva selecta pastisseria. El seu esperit inquiet el va fer inaugurar juntament amb dos socis el restaurant Núria, al bell mig de la rambla de les Flors, un dels restaurants més emblemàtics de Barcelona de principis de segle.

Va voler volar sol i va vendre la seva part del negoci del Núria per adquirir un antic establiment de queviures a la zona més senyorial de l’Eixample de Barcelona, al cor de la rambla de Catalunya. La pastisseria Mauri va obrir al 1929 en una antiga botiga de queviures modernista del 187, combinant les dues activitats, i potser per això, a can Mauri sempre hi ha hagut mestissatge d’activitats i productes. De fet, va ser la primer pastisseria que va apostar per les pastes salades, els entrepans i el servei de cafeteria. No us perdeu el mobiliari del local, ni les pintures de l’entrada i el sostre, amb la figura de la deessa de l’abundància de quan el local era un “colmado”, una autèntica obra d’art.