La mona de Pasqua és una tradició ben viva que acumula segles d’història i que ha anat evolucionat al llarg del temps. L’antropòleg Josep Fornés explica l’origen i el sentit d’aquesta celebració que posa de relleu la importància del padrí com a figura protectora i enllaça amb el moment més important del calendari cristià: la mort i resurrecció de Crist.

El pastís: del tortell amb ous durs a la xocolata

La mona tradicional és un pastís en forma de tortell, de coca ensucrada, amb ous durs. El nombre d’ous ve determinat per l’edat de l’infant, n’hi ha d’haver tants com anys tingui. La tradició es mantenia, històricament, fins que els fillols rebien la primera comunió. La presència de xocolata a la mona és una incorporació moderna, introduïda a Barcelona entorn del 1930 pel pastisser Lluís Santapau que la Confiteria Mora va començar a guarnir el pastís amb figures d’aquest producte. Les referències més antigues a la mona les trobem al segle XIV, on aquesta tradició està documentada al principat de Catalunya, Múrcia i el País Valencià. Posteriorment i en altres formats també està present a les illes Balears i l’Aragó. L’origen de la paraula “mona” no és clar; podria procedir del l’àrab, el llatí o el grec; però en qualsevol cas es refereix a un “regal” o “ofrena”.

La importància de la figura del padrí

L’encarregat de regalar la mona és el padrí, una figura que es manté vigent però que tenia encara més rellevància en el passat. En èpoques en què la medicina no estava avançada ni existien sistemes públics de protecció, el padrí exercia de garant de la supervivència i benestar de l’infant en cas de necessitat o mort dels seus progenitors. Era habitual escollir com a padrí un avi o un oncle i es tenia en compte la seva capacitat econòmica. Com explica Josep Fornés, el ritual de la mona és “la renovació anual del compromís del padrí amb el seu fillol o fillola”.

La mona dins la celebració de la Setmana Santa

La Pasqua és el moment més rellevant del calendari cristià, que commemora la resurrecció de Crist, després de la seva passió i mort per crucifixió. És el moment amb què culmina la Setmana Santa i acaba la prohibició de menjar carn, llet i ous que regeix la quaresma. Per als cristians, és un moment de joia i alegria que també coincideix amb la celebració de l’arribada de la primavera. En un sentit més profund, doncs, representa la fertilitat i l’inici d’un nou cicle de vida.