El Ferran Pujol va estar 65 anys darrere el taulell la pastisseria La Estrella (Nou de la Rambla, 32) la més antiga de Barcelona. Unes lletres de llautó a la façana deixen ben clara l’antiguitat del negoci, fundat el 1825. És un comerç emblemàtic protegit per l’Ajuntament i, a diferència d’altres, conserva la seva activitat comercial gairebé 200 anys després de la seva obertura. Un equip de betevé va enregistrar tots els racons d’aquest comerç l’any 2015.
De 1825 fins a l’actualitat
La família Pujol es va fer càrrec de La Estrella l’any 1927. Va ser el pare del Ferran qui va posar les lletres Pujol a la façana de l’establiment, “volia que es veiés el seu nom”, recordava el pastisser l’any 2015, però els orígens de la pastisseria es remunten al primer terç del segle XIX. “Aleshores aquí estaven els germans Francesc i Josep Roig, avis dels propietaris actuals de La Colmena“, explicava. El pare del Ferran era dependent del comerç i quan la família Roig va agafar el local de la plaça de l’Àngel, ell es va quedar al capdavant del negoci. El Ferran també hi va passar tota una vida, fins que l’octubre del 2015 es va jubilar i es va fer càrrec del negoci la Montserrat Martínez.
Una façana imponent de marbre
Als anys 50, el local es va reformar i és d’aquella època la decoració que avui dia encara es conserva. El aparadors estan disposats per lluir els dolços que es venen a l’interior. Dos grans armaris de vidre emmarcats amb fusta i les lletres de llautó “pastisseria”, “bomboneria” coronant-los. Un d’aquests encara és original i té cortinatges fets a l’àcid que decoren la part superior. La façana és de marbre de tonalitats marrons, emmarcats per un altre de tonalitats clares. És un material que també es podia trobar a altres establiments de tota la vida del mateix carrer, com la sastreria J. Sospedra (en aquell cas amb un marbre de tonalitats verdes). I per acabar de reblar aquesta entrada imponent, una estrella de vuit puntes decora el terra, també de marbre. La decoració interior sembla una capsa vidre plena de bombons. Amb taulells de marbre i mobles de fusta, les parets folrades amb vidre per donar amplitud i també elegància al local, il·luminat per un llum d’aranya.
Dolços tradicionals
L’any 2015, els aparadors encara estaven plens de dolços tradicionals, entre els quals un ampli assortit de carquinyolis, cubans, pets de monja, ametllats, brioixos i un dels productes estrella, els croissants. “S’acaben ràpid. Diuen que són molt bons”, comentava el Ferran, mentre n’embolicava un parell amb destresa en un paper fi amb el nom de pastisseria imprès en tipografia clàssica. A les neveres de l’interior de la pastisseria també hi havia altres propostes anyenques, com la corones de pasta de full farcides de crema i nata, el bismark, i el massini, pa de pessic farcit de nata o trufa i crema cremada per sobre. Sense oblidar una altre del dolços estrella, el braç de gitano, “un dels que es ven més”, apuntava el Ferran. En tenia de nata crema i trufa, banyats amb xocolata, crema catalana o empolvorats amb sucre de llustre. Els caramels eren un altre dels clàssics de la pastisseria, “la gent gran és la que compra caramels avui dia”, afirmava. La propietària actual segueix la línia tradicional amb pastissos com la sara, i ha incorporat productes nous i també pastisseria vegana.
L’antic obrador
L’obrador de la pastisseria és una altre dels seus tresors. “És molt antic, no sé els anys que té”, deia el Ferran, un espai ampli presidit per un forn que possiblement sigui l’originari del 1925. “El que passa és que abans funcionava amb llenya i avui dia va amb gas, més que res per la comoditat. Hi ha més dificultats en trobar llenya adequada…”, quan al migdia s’il·luminava tan sols amb la llum natural provinent del sostre, semblava un quadre de Caravaggio.
