Manuel Marchena s’ha mostrat durant el judici del procés com un home formal, contingut en les formes, però contundent també a l’hora d’imposar el seu criteri. Al llarg de quatre mesos, ha estat l’únic dels set magistrats que ha pres la paraula i se l’ha vist en una certa transformació: de la calma aparent inicial, a intervencions més directes i incisives al final, amb interrupcions a advocats i testimonis. Ell ha estat l’encarregat de dirigir la vista. A més d’indicar en cada moment qui havia d’intervenir, també ha decidit com s’havien de desenvolupar les sessions.
Marchena s’ha mostrat estricte en l’aplicació de la llei. Amb aquest argument, a l’inici del judici va desestimar una petició de Vox i va autoritzar els acusats a portar llaços grocs a la sala. I amb la mateixa justificació, la llei, l’endemà va prohibir riure durant les sessions.
Enfrontaments dialèctics
La seva relació amb els advocats de la causa, especialment les defenses, va ser tensa en alguns moments. Malgrat l’interès evident a preservar les formes, al llarg del judici va tenir diversos xocs dialèctics amb advocats. És el cas de Jordi Pina, amb qui va tenir una picabaralla que va acabar amb un contundent “Vostè no em pot interrompre a mi, jo sí que puc fer-ho”, o de Benet Salellas durant l’interrogatori a l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo.
Igualment, Marchena ha intervingut, en algunes ocasions, tallant la persona que estava declarant. Va passar amb Jordi Cuixart, a qui va retreure que repetia idees i que restava agilitat a l’interrogatori. En una altra ocasió, el magistrat va mostrar-se especialment dur amb testimonis de l’1-O aportats per la defensa.
La seva intervenció s’encaminava a reconduir els interrogatoris. Fins i tot, en dues ocasions va alertar el qui estava declarant que podia incórrer en un delicte de fals testimoni. Va ser el cas del responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre, o d’un tinent de la Guàrdia Civil.
Reguant i Baños es van negar a declarar
La compareixença dels exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños va comportar una de les intervencions de Marchena més contundents. Amb Baños, va protagonitzar un estira-i-arronsa inicial en què va advertir-lo que no es podia negar a declarar. Marchena va acceptar llavors fer d’intermediari entre el testimoni i l’advocat de Vox, però el desacord entre Baños i el president de la sala va acabar en moments de tensió dialèctica.
Decisions controvertides
Un dels pocs aspectes en què Marchena va canviar de criteri al llarg del judici va ser la projecció dels vídeos de l’1 d’octubre, que alhora es va convertir en una de les seves decisions més polèmiques. Inicialment, el president del tribunal va autoritzar el visionament d’imatges durant els interrogatoris i se’n van veure, per exemple, en la declaració de Jordi Cuixart. Després, en canvi, ho va prohibir, malgrat les queixes de les defenses, i va decidir concentrar tots els documents audiovisuals en sessions exclusives, al final dels interrogatoris.
Els vídeos no es van poder veure fins al 27 i el 29 de maig, quan feia tres mesos i mig que havia començat el judici. Van visionar-se l’un darrere l’altre, sense permetre valoracions ni intervencions de cap de les parts. Es van projectar en català, sense subtítols i eliminant el so de les cròniques periodístiques.
Una altra de les decisions que van generar controvèrsia va ser la restricció dels interrogatoris dels testimonis. Només se’ls podia preguntar sobre els aspectes concrets pels quals se’ls havia citat. Va passar, per exemple, amb Gabriel Rufián, a qui es van cenyir les preguntes a la manifestació del 20-S davant el Departament d’Economia, o també amb el lehendakari, Iñigo Urkullu. En aquest sentit, però, va permetre’s una llicència durant la declaració del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero: havia vetat una pregunta a la fiscalia, però després la hi va fer ell mateix. El fet va provocar la queixa de l’advocat defensor Jordi Pina.
