Què es va dir sobre la violència durant el judici del procés? Les versions d’acusats i acusació són completament oposades i els testimonis aportats per uns i altres van servir per donar suport a una tesi o a l’altra. Ja en les primeres sessions de la causa van quedar clares les posicions: el primer dia, amb l’argumentari dels advocats defensors durant el tràmit de qüestions prèvies, i l’endemà, amb el de les acusacions.
La fiscalia defensava la violència
Després de quatre mesos de judici i d’escoltar més de 500 testimonis, el relat de la fiscalia no va variar. En la seva primera intervenció, va negar violència policial i va fer-ne responsables, en canvi, els líders polítics catalans. “L’ús violent no es pot atribuir als policies, sinó a qui coneixia la legalitat i va mobilitzar ciutadans com a murs humans per impedir l’actuació policial”, va afirmar Javier Zaragoza. En la mateixa línia, Fidel Cadena va parlar de “muralles humanes que es van llançar contra les forces de seguretat de l’Estat”.
Quatre mesos després, el mateix Javier Zaragoza va parlar de “cop d’estat” en l’informe final del ministeri públic. Aleshores, la fiscalia va insistir a atribuir una actitud violenta als votants de l’1 d’octubre i va tornar a fer-ne responsables els polítics acusats. Jaime Moreno ho va justificar afirmant que no van desconvocar el referèndum tot i saber que hi hauria enfrontaments.
La tesi fiscal la van defensar en el judici diverses veus aportades per les acusacions, entre les quals els màxims comandaments policials espanyols o bé agents que van intervenir als col·legis de l’1-O. Entre els testimonis destacats en aquest sentit, el del tinent coronel de la Guàrdia Civil i cap de la Policia Judicial a Catalunya, Daniel Baena, l’ideòleg de la rebel·lió i la sedició, que va declarar que “el clima era clarament insurreccional”. També personalitats polítiques com Soraya Sáenz de Santamaría.
Els acusats negaven la violència
A l’altra banda de la balança, tots els acusats van coincidir a negar que hi hagués un clima violent a Catalunya, especialment entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017. El primer a defensar-ho va ser l’exvicepresident Oriol Junqueras, que va assegurar que “nosaltres sempre, sempre hem rebutjat la violència, qualsevol forma de violència”, un missatge semblant al que va llançar amb contundència l’exconseller de la Presidència Jordi Turull: “Per molt que es presenti la societat catalana com a violenta, aquest relat no té cap sentit i no s’aguanta per enlloc, és més, és delirant”.
Igual que ells, la resta d’acusats van defensar la mateixa posició, però molts van introduir-hi un altre argument: van atribuir la violència als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van actuar a Catalunya l’1 d’octubre. Un exemple clar el vam poder sentir durant la declaració de l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva, que va afirmar que “vaig veure violència, la que van exercir de manera incomprensible i injustificada els cossos i forces de seguretat de l’Estat”.
A aquests arguments van donar-hi suport testimonis polítics com el diputat d’Esquerra Joan Tardà o l’exdiputat de la CUP David Fernàndez. En la mateixa línia van declarar observadors internacionals com l’exdiputat alemany de l’SPD Bernhard von Grünberg i diversos votants de l’1 d’octubre.
