L’exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha relatat, en la declaració com a testimoni en el judici del procés, que a Catalunya, des des l’aprovació de les lleis de desconnexió el setembre del 2017 i fins a l’aplicació del 155, es va produir un “clima de conflictivitat” que, ha matisat, “va anar augmentat progressivament”. D’aquesta manera, ha abonat la tesi de la violència que sostenen les acusacions i ha acusat directament el govern català d’enviar “muralles humanes” als centres de votació de l’1-O per “impedir l’actuació policial”. 

Pel que fa a la declaració d’independència del 27 d’octubre, ha dit que no va ser simbòlica. “La situació d’aquell moment no feia pensar a ningú que era una broma”, ha afirmat.

La violència de l’1-O

Enric Millo ha explicat que li va sorprendre la declaració de Puigdemont del mateix 1 d’octubre perquè va fer una crida “implícita”, ha dit, a mantenir les concentracions per “defensar les urnes i els col·legis electorals”, cosa que, tal com ha remarcat, “implica oposar-se a l’actuació de la policia judicial”. Ha explicat que la policia espanyola va haver d’actuar en més de 30 col·legis fent un “ús raonable de la força” i, en aquest sentit, ha valorat l’actuació d'”eficaç”.

Pel que fa als ferits, ha dit que 93 policies espanyols van resultar lesionats de l’actuació i ha descrit diferents situacions que per ell demostren que hi va haver violència: “armilles estripades”, “dits trencats” i ha relatat “la trampa del Fairy” que, segons ell, va consistir en vessar detergent al terra perquè els agents rellisquessin.

Ha admès que també hi va haver ciutadans ferits, però no ha sabut comptabilitzar-los perquè, segons ell, el Departament de Salut “mai” no els en va donar informació oficial. En aquesta línia, ha explicat que van aparèixer a les xarxes imatges de ciutadans ferits que no corresponien a aquella jornada. 

Per Millo, als punts de votació, d’una banda, hi havia “persones que estaven concentrades esperant que arribés la policia per impedir que poguessin entrar”. Entre elles, ha remarcat, “algunes d’una manera clara amb actuacions de caràcter violent contra els agents de la policia”. D’altra banda, ha assegurat que també s’hi van concentrar ciutadans “moguts per aquest engany” i que els va demanar voler demanar disculpes posteriorment en una entrevista a Televisió de Catalunya.

En la línia del que va declarar aquest dilluns l’ex-secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, Millo també ha dit que no van saber “com” els Mossos d’Esquadra impedirien la votació i que el major Trapero estava “alineat” amb el govern català.

El 20-S

A preguntes del fiscal Zaragoza, ha parlat de la mobilització del 20 de setembre a la seu d’Economia que ha valorat de “no festiva”. “Hi havia un clima de crispació i un ànim que calia preveure que el dia 1 d’octubre hi podia haver un risc per la integritat física si no es complia el mandat judicial”, ha dit.

Segons l’exdelegat, hi havia grups que es manifestaven “pacíficament” i d’altres que ho feien “en clara violència”. En aquesta línia, ha remarcat que “alguns” CDR són violents. Ha posat d’exemple que s’havien llençat “objectes incendiaris” i que s’havien “perseguit i amenaçat” policies i també a ell mateix. L’advocat de Turull, Rull i Sànchez, Jordi Pina, li ha remarcat que el 20-S els CDR encara no existien i Millo ha respost: “Serien les associacions que van donar lloc a les actuacions dels Comitès”.

Les reunions amb Puigdemont i Junqueras

Millo ha explicat que va tenir diverses reunions amb l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l’objectiu, ha dit, de “persuadir-lo” perquè no convoqués el referèndum, un “plantejament suïcida” tal com l’ha qualificat Millo. L’exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, utilitzant les mateixes paraules de Junqueras en la seva declaració, ha explicat que “a l’altre costat de la taula vaig trobar la cadira buida perquè no hi havia resposta a res que no fos permetre un acte clarament il·legal”.

Ha explicat que després Puigdemont va convocar la votació i va posar data i pregunta i que, tot i que esperava que rectifiqués, “lamentablement” no es va produir. També ha explicat una trobada informal amb Junqueras qui li va confessar, ha dit, que “no era partidari que tot anés tan ràpid”, en referència a la convocatòria de l’1 d’octubre.

 

Marchena talla diverses vegades les defenses

Algunes de les defenses han intentat demostrar la falsedat d’alguns dels arguments d’Enric Millo, però en diverses ocasions el president del Tribunal, Manuel Marchena, els ha tallat sense deixar-los avançar en els seus arguments.