Urkullu al judici del procés

El judici del procés s’ha reprès aquest dijous a les 10 h amb la segona ronda de testimonis polítics. El primer a comparèixer ha estat el lehendakari, Iñigo Urkullu, que ha explicat que va fer “d’enllaç” entre el govern espanyol i el català després dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya. Aquest dimecres, l’expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy va negar, en la seva declaració, que hi hagués cap mediador i no va aclarir si va rebre personalment Urkullu.

El lehendakari ha explicat que l’objectiu de Puigdemont sempre va ser arribar a un referèndum pactat i que la matinada del 25 d’octubre s’havia acordat dissoldre el Parlament i convocar eleccions i evitar així la declaració d’independència. Segons Urkullu, al llarg de les negociacions que van començar el 17 de juliol, “l’actitud de Rajoy era d’escolta i atenció però no proactiva a intentar redreçar la situació”. Per això, segons ha explicat, el lehendakari va transmetre a Puigdemont que “no li podia donar garanties” que no s’apliqués el 155 si anava a eleccions.

Després del lehendakari ha declarat el diputat d’Esquerra Gabriel Rufiánque s’ha centrat en la manifestació del 20-S. El jutge, Manuel Marchena, ha prohibit a les parts que l’interroguessin sobre cap altra qüestió, ja que se l’havia citat explícitament en motiu de la concentració davant el Departament d’Economia.

També sobre la concentració del 20 de setembre a la seu d’Economia ha parlat l’exdiputat dels comuns Albano Dante Fachín, que ha explicat que va ser “plural” i que hi va participar perquè “entenia que era un deure polític, més enllà de si era independentista o no”. També ha afirmat que “es podia entrar i sortir amb bastant normalitat” de la porta de la conselleria. Pel que fa l’1-O, ha explicat que va fer una crida a la “participació massiva” i ha remarcat a la sala que “es van comptabilitzar gairebé 300.000 vots de persones que van votar que no” i en aquest sentit, ha matisat que “també els van colpejar per anar a votar contra la independència”.

Qui també ha comparegut aquest dijous és l’expresident del Parlament català, Ernest Benach, que ha assegurat que si hagués estat al lloc de Carme Forcadell “hauria fet el mateix”. En un interrogatori centrat en el funcionament de la cambra catalana, ha remarcat que, en l’admissió a tràmit de qüestions parlamentàries, la Mesa no n’ha de jutjar el contingut sinó la forma i presentació. Benach també ha destacat com a “funció fonamental” del càrrec preservar els drets fonamentals dels diputats.

L’última del matí ha estat l’alcaldessa, Ada Colau. Ja a la tarda, ha donat el seu testimoni l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido, que ha justificat l’actuació de la policia espanyola a Catalunya. “No s’ha de culpar la policia ni la Guàrdia Civil”, ha dit. Després, l’exdiputat dels comuns Xavier Domènech ha criticat l’actuació de l’Estat durant el 20-S i ha defensat que va fer crides a la mobilització i a la participació en el referèndum, malgrat que la seva formació no és independentista. “L’Estat havia entrat en una lògica de guerra i el mínim democràtic era mobilitzar-se”, ha afirmat.

Finalment, han comparegut però no han declarat el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias, i l’actual director del CatSalut, Adrià Comella. Ginesta i Comella s’han acollit al seu dret a no contestar les preguntes perquè estan sent investigats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que té una causa oberta pels preparatius del referèndum. Iglesias, en canvi, ha explicat que la seva causa ha estat arxivada, tot i que desconeix si hi ha possibilitat de recurs, i Vox ha acabat renunciant a prendre-li declaració com a testimoni.

Amb la d’aquest dijous, acaben les sessions que hi havia previstes aquesta setmana, que van arrencar dimarts amb les compareixences dels acusats Jordi Cuixart i Carme Forcadell i van continuar dimecres amb l’excúpula del Govern espanyol: Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro.