Amb una història marcada per l’època industrial, i vertebrat a partir de la seva famosa rambla, avui, el Poblenou és un barri on conviuen veïns, persones de tot el món que treballen a les noves indústries tecnològiques i de la comunicació, i turistes atrets per la platja.
Va passar aquí ofereix un passeig per la història del Poblenou per conèixer el seu passat industrial i les diferents transformacions que ha viscut fins avui.
El Poblenou i els altres Poblenous
Actualment, el barri del Poblenou pertany al districte de Sant Martí. La delimitació territorial vigent es va establir l’any 2006, i va suposar la retallada de l’extensió tradicional d’allò que es conexia d’una manera àmplia com el Poblenou. De resultes, es van crear barris nous, avui adjacents: el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, i Provençals del Poblenou.
Aigua i indústria
Fins al segle XII, aquesta part del pla de Barcelona havia estat una zona humida i pantanosa gràcies a l’aigua del Besòs i del subsol. L’abundància d’aigua i els preus baixos del terreny van afavorir, al llarg del segle XVII i XVIII, la instal·lació les primeres indústries tèxtils. Després, amb la revolució industrial, van arribar els vapors i, més tard, amb l’electricitat, indústries de tota mena.
Al final del segle XIX, el Poblenou era el territori amb més concentració industrial del país, fins al punt que va ser qualificat com el Manchester català.
En aquesta època, també es va crear el cementiri del Poblenou, el primer fora muralles. Des de Barcelona, l’accés principal al barri era el passeig del Cementiri, la futura avinguda d’Icària, oberta el 1839.
El primer nucli, barris nous i barraquisme
El nucli inicial del Poblenou va sorgir cap a la dècada del 1840-50 al voltant de la plaça de Prim. La zona va ser batejada popularment com a Taulat o Poble Nou. Més tard va sorgir el barri de la Plata, a la zona de Wad-Ras (actual Ramon Turró), habitat especialment per migrants valencians i aragonesos, i el del barri d’Icària, al sud de l’avinguda d’Icària.
Els nuclis urbans demanaven aigua i, per això, es va construir l’antiga torre de les Aigües del Besòs. Però ben aviat es va descobrir que l’aigua extreta tenia un alt grau de salinitat i no es podia beure.
A causa de la manca d’habitatge assequible, van aparèixer importants nuclis de barraques, com el Pequín, a la platja, i Transcementiri.
Un barri obrer i sindicalista
Al llarg del segle XX, la població va seguir creixent i el Poblenou es va consolidar com a barri obrer i industrial. A partir dels anys 1870, els obrers es van anar organitzant en ateneus i associacions diverses, com ara cooperatives.
El 1912, una CNT acabada de crear va tenir al barri alguns dels seus primers nuclis. El 1931, durant la Segona República, el Poblenou era alhora un barri republicà i anarquista. En esclatar la guerra, líders de l’anarquisme com García Oliver, Durruti i d’altres van instal·lar al barri el seu quarter general perquè la majoria hi vivia o hi treballava. Després de la guerra, molts obrers del Poblenou van ser represaliats i alguns van ser reclosos a presons com la fàbrica coneguda com el Cànem.
Associacionisme
El Poblenou sempre ha tingut una activitat associativa important, tant en el polític com en el cultural i l’esportiu. Un cas exemplar és el Casino l’Aliança del Poblenou, representativa del moviment dels ateneus populars impulsats per la societat civil catalana. Molt aviat també es van fundar entitats esportives, com el Club Esportiu Júpiter, del 1909, un club molt vinculat a l’anarquisme i a l’independentisme. En aquest sentit, la dècada dels 50 va ser la de major esplendor per a les societats culturals. Es feia teatre amateur al Centre, a l’Ateneu, a Pau i Justícia i a l’Artesana.
Desindustrialització, Jocs Olímpics i 22@
A partir dels anys 60, el Poblenou va viure un procés de desindustrialització intens i molts solars van quedar buits. Els van ocupar empreses de transports, tallers i magatzems.
Amb els Jocs Olímpics del 1992 es va iniciar la gran transformació del Poblenou. Entre altres coses, es va obrir el barri al mar, eliminant-ne les barreres, i es van enderrocar fàbriques, establiments de banys i berenadors. En els espais alliberats, es va crear el Parc del Poblenou.
Actualment, el Poblenou viu una nova transformació arran del projecte Districte 22@. El barri s’ha remodelat intensament, amb la construcció d’edificis moderns com la Torre Agbar, ara Torre Glòries, el Media-Tic, i la rehabilitació d’altres com l’edifici del Campus de la Comunicació de la Pompeu Fabra.
