Al cim de la muntanya del Tibidabo hi ha l’ermita de Don Bosco, una petita ermita aixecada en memòria de Joan Bosco el 1886. És l’origen del temple del Sagrat Cor del Tibidabo.

Un projecte de Don Bosco i Chopitea

La idea de construir un temple a la part alta de la muntanya del Tibidabo va sorgir cap al 1850, quan un grup de persones compromeses amb la religió i vinculades a les Conferències de Sant Vicens de Paül va adquirir la propietat del terreny d’unes quatre hectàrees. El projecte va quedar aturat fins al 1886, quan el sacerdot italià Juan Bosco va ser convidat a Barcelona per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora, entre molts altres projectes catòlics, d’una escola al barri de Sarrià dedicada a Bosco. Els promotors de l’obra i Don Bosco es van posar d’acord per construir un gran temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús.

Una capella de 2 metres quadrats

La primera construcció, però, no va ser un gran temple, sinó una petita capella de dos metres quadrats pagada per Dorotea de Chopitea. No hi havia diners per més. El salesians van perdre els terrenys i van anar a parar a mans de l’Ajuntament. Aquest els va posar en venda i el doctor Andreu va acabar comprant-los, juntament amb molts altres de la resta de la zona, per urbanitzar la muntanya. L’any 1900, Andreu va construir el funicular que permetia pujar al cim del Tibidabo. També en aquell moment es va construir el parc d’atraccions, el més antic d’Europa.

El 28 de gener del 1902 es va posar la primera pedra del temple del Tibidabo. L’arquitecte encarregat de l’obra va ser Enric Sagnier. La part baixa és una barreja d’estils romànic, bizantí i modernista, mentre la part superior és clarament gòtica. Durant la Guerra Civil, el temple es va abandonar i el Crist es va enderrocar. Va ser reposat a principis dels 60. El 1962, el temple va tornar a estar reconstruït.

Ho va explicar Antoni Pardo, salesià de Don Bosco, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.