El 2 de juliol del 1977, el sindicat anarquista CNT va celebrar a Montjuïc el míting més multitudinari de la Transició i el primer després de la guerra. Ferran Aisa, autor del llibre ‘La CNT, la força obrera de Catalunya’, recordava aquella històrica jornada en primera persona en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.

El primer míting des de la guerra

El míting es va fer davant del Palau Nacional, on es va situar la plataforma dels oradors. Escales avall i als diferents replans fins a arribar a Reina Maria Cristina, es van ajuntar desenes de milers de persones interessades a assistir al primer gran míting que es feia a Barcelona després de la Guerra Civil. Segons la Guàrdia Urbana, hi van assistir 150.000 persones. Segons l’organització, unes 300.000.

El cartell del míting estava encapçalat per Juan Gómez Casas, secretari del comitè nacional; Enric Marcos, del comitè de Catalunya; Jesús García, de la Federació Local de Barcelona; Josep Peirats, antic director de Solidaritat Obrera, i Frederica Montseny, la que havia estat la primera dona ministra d’Europa.

La gent que es movia al voltant de la CNT pertanyia a dues generacions diferents: els més grans, que havien viscut la guerra, i els joves, procedents dels moviments contraculturals, antimilitaristes o anticapitalistes.

Record en primera persona

Ferran Aisa, autor del llibre ‘La CNT, la força obrera de Catalunya’, va assistir al míting. Ell i altres membres del sector de la construcció de la CNT havien muntat una parada de venda de revistes i butlletins del sindicat al costat de les Fonts de Montjuïc. De fet, segons explica, tot el recinte estava ple de paradetes de diferents col·lectius, com la revista ‘Ajoblanco’, sectors llibertaris, etc.

Després del míting, es va celebrar un concert. El primer a actuar va ser Ramon Muns, que va cantar, entre d’altres, ‘A las barricadas’. Després van actuar Los Peruchos i La Banda Trapera del Río. La festa va durar fins a la matinada i alguns joves es van despullar i es van banyar a la font.

El nou paper de la CNT

Quan es va fer el míting de la CNT, tot just s’havien celebrat les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny. La societat sencera estava molt pendent de la reaparició a l’escena política de la CNT i del paper que tindria aquesta organització sindical anarquista, que havia tingut tant de pes a Catalunya abans de la guerra.

La CNT s’havia reorganitzat l’any 1976. El maig del 77 va ser legalitzada, com la resta de sindicats. En aquella època, proposava reorganitzar la classe obrera a través dels sindicats i centrar la lluita en l’àmbit laboral però també amb una expectativa revolucionària. Això el feia un sindicat diferents dels altres per a la societat.