Els banys de Sant Sebastià van marcar la vida dels veïns de la Barceloneta. Allà van fer grans conquestes socials i també sexuals.

Les piscines dels banys eren la platja del barri

En aquella època, la Barceloneta era la platja de la ciutat, però l’aigua del mar no tenia les condicions higièniques actuals. Els vaixells hi abocaven petroli sense miraments i les clavegueres hi desembocaven sense filtre. Per a aquest motiu, es van crear tota una sèrie de piscines, els banys, que oferien a la població la possibilitat de remullar-se en unes aigües netes.

Els banys de la Barceloneta anaven de punta a punta de la platja, fins arribar a l’escullera. Començant pel passeig marítim, hi havia els següents banys: Orientals, Club Natació Atlètic, Sant Miquel, Astillers, Sant Sebastià i Club Natació Barcelona, mai considerat com a una entitat del barri pels veïns de tota la vida perquè hi anaven persones d’alt nivell adquisitiu.

Els antic berenadors de la Barceloneta

Els veïns no podien pagar l’entrada, però…

Els banys, malgrat ser públics, eren de pagament. Això tirava enrere la gent de la Barceloneta. Per evitar que la gent hi entrés sense permís, els banys tenien unes tanques de ferro que s’endinsaven uns 10 metres al mar. Els veïns, especialment els més joves, passaven igualment, bé fos rodejant la tanca, bé per sota, gratant a la sorra. Una altra manera d’entrar era amb la complicitat dels treballadors, molts d’ells nascuts al barri.

Els banys de Sant Sebastià

Un dels banys més important era el de Sant Sebastià. Era on avui hi ha les instal·lacions del Club Atlètic-Barceloneta. Tenia set piscines. La més gran estava davant d’un edifici que reproduïa el casino de Sant Sebastià. L’edifici es va construir el 1928, i l’arquitecte va ser Antoni Millàs, el mateix que havia fet el casino del País Basc. Funcionava com a casino, però també tenia restaurant, barberia i altres serveis per passar-hi el dia. El bany de Sant Sebastià va ser el primer en el qual homes i dones es van banyar junts.

Una de les piscines estava dedicada al públic familiar. Estava envoltada de casetes a mena de vestidors i l’aigua estava glaçada. Això era perquè gairebé mai no li tocava el sol i perquè l’aigua d’aquestes piscines sortia d’uns pous, no pas del mar. Al costat de la piscina familiar hi havia la gran. Era molt profunda i tenia un trampolí alt que es va tancar després que hi morís una persona. Una altra de les piscines era la Deliciosa, en la qual es concentrava el col·lectiu homosexual. Avui, aquest col·lectiu ha tornat a aquesta zona de la platja.

Als anys 90, la concessió dels banys de Sant Sebastià era a mans d’un tal Ribalta. La concessió s’acabava i Ribalta va deixar que les instal·lacions es deterioressin fins al punt d’arribar a l’esta de ruïna. Amb l’horitzó dels Jocs Olímpics, l’Ajuntament va decidir enderrocar els banys per construir el Club Natació Barceloneta actual.

Ho va explicar Vicens Forner, cronista gràfic de la Barceloneta, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.