Icària era el nom d’un barri obrer que va acabar marginat i engolit per la Vila Olímpica, que en conserva el nom en una avinguda. Els orígens de l’avinguda d’Icària se situen a finals del segle XVIII, quan es va construir el cementiri vell del Poblenou. El primer nom que va rebre va ser el de passeig de Don Carlos, fent referència a un antic fortí, per després prendre el nom de passeig del Cementiri. El nom “icària” apareix gràcies als socialistes utòpics que creien en una ciutat ideal per aquest barri eminentment obrer.
No serà fins molt més tard, amb la Revolució Industrial, que aquesta zona es va omplir de fàbriques i magatzems, i on també es va construir un llatzeret: el lloc on anaven a parar els malalts de lepra i hospital d’infecciosos convertit ara en l’Hospital del Mar actual.
Els límits del barri se situen entre la Barceloneta i el col·lector del Bogatell, una claveguera a l’aire lliure que marca l’ambient marginal que es va viure en aquesta zona. Aquesta franja separava la ciutat del litoral i on es va acabar construint el Somorrostro. Durant uns anys l’element identificatiu del barri va ser el pont de la ciutat marítima.

Amb les obres dels Jocs Olímpics del 92 el veïnatge va passar de ser un barri marginat, que no marginal, a un d’integrat en la ciutat i ben comunicat. L’únic testimoni que en queda és la xemeneia de Can Folch, una fàbrica de destil·lats i alcohol.