Un camp de barraques a la platja de la Mar Bella actual va ser l’autèntic barri Xino de Barcelona.
L’origen del barri de Pequín
L’origen del barri de Pequín cal buscar-lo a Cuba. Allà vivia una comunitat xinesa que havia fugit del seu país. Primer van ser convertits en esclaus, però després, molts d’ells van prosperar i es van fer comerciants. Alguns es van casar amb dones cubanes i es van convertir al catolicisme. Però amb la guerra de la Independència, els que estaven a favor de la corona espanyola van fugir de l’illa i van arribar a Barcelona. A la platja, entre el mar, el ferrocarril i la fàbrica de material ferroviari Can Girona van construir les seves barraques. Era l’any 1870.
Una altra versió sobre l’origen del barri explica que, en realitat, els nous habitants dels nuclis barraquistes de la platja eren originaris de Filipines, que també va ser descolonitzat en aquella època.
Un barri de pescadors
A la barriada de Pequín hi havia uns 900 habitants. Van construir els habitatges, en part, amb la fusta de les barques amb les quals van arribar al litoral. Les barraques estaven alineades a causa de l’estretor de la pròpia platja i sovint eren víctimes dels temporals de mar. El motiu pel qual van decidir instal·lar-se a la platja és que moltes d’aquestes persones eren pescadors. Aquest era un espai molt marginal de la ciutat i, fins i tot, algunes guies urbanes de Barcelona de la burgesia explicaven que aquí es podien trobar menors per serveis sexuals a baix preu.
Nous barraquistes procedents del sud d’Espanya
Amb els anys, a més dels xinesos i els filipins, van anar a viure al barri persones arribades de la resta d’Espanya que venien a treballar a les exposicions universals del 1888 i, més tard, del 1929. Aquesta nova fornada de migrants va eixamplar l’assentament barraquista fins arribar al Camp de la Bota. Això va fer que, a poc a poc, l’indret perdés el nom originari de barri de Pequín i passés a ser conegut com el Camp de la Bota.
A mitjans de la dècada dels 70 del segle XX, van desaparèixer els darrers reductes d’aquest assentament. Ens ho explicava al 2020 l’historiador Ricard Fernández, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
