A la plaça de Ramon Calsina, al Poblenou, hi ha la Torre de les Aigües del Besòs, la instal·lació que va donar de beure a tot Barcelona durant 10 anys, entre el 1882 i el 1892.

El 1888, l’any de la primera Exposició Universal celebrada a Barcelona, la ciutat tenia un problema greu d’abastiment d’aigua. Cada habitant disposava de 15 litres per dia d’aigua de boca, quan el recomanat està al voltant dels 200.

L’aigua de la Conchita

Xavier Camps era, en aquella època, propietari d’una finca anomenada Conchita, al barri de Sant Martí. Aquesta finca, situada a la vora del riu Besòs, disposava de molta aigua i de molt bona qualitat, de tal manera que Camps va decidir muntar una empresa per subministrar aigua a la ciutat. Val a dir que en aquella època, tothom que tingués un pou o una mina, podia muntar una empresa subministradora sense problemes, ja que no existia un monopoli. Aquest és el motiu que a Barcelona hi hagi diverses torres d’aigües, com la de l’Eixample.

Camps li va encarregar a José Canudas Saladas, un químic i farmacèutic de l’època considerat una eminència, l’anàlisi de les aigües, i Canudas va dictaminar que era d’una qualitat excel·lent i que brollava a dojo.

La torre del Besòs

Amb el vistiplau de Canudas, Camps va encarregar la construcció de la torre a l’arquitecte Pere Falqués, l’arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals. La torre té 63 metres d’alçària i un dipòsit de 600 metres cúbics.

La torre de Camps prenia l’aigua del riu Besòs, que malgrat no tenir un gran cabal, disposa de força aigua freàtica. Però l’aigua freàtica no té pressió i per dur-la fins a Barcelona calia pujar-la a la torre i impulsar-la per gravetat.

La inauguració de la torre del Besòs no es va fer “in situ”, sinó que es va fer al Parc de la Ciutadella, on es va muntar una font aprofitant la celebració de l’Exposició Universal. Camps va convidar totes les autoritats de la ciutat a un gran banquet on es va poder beure l’aigua de la font procedent de la torre del Besòs.

Un tràgic final

10 anys més tard d’aquella fastuosa inauguració, l’empresa va fracassar estrepitosament. A causa d’uns anys de sequera, i amb la reducció de les bosses d’aigua dolça, l’aigua del mar va penetrar per sota terra fins arribar als aqüífers del riu Besòs. D’aquesta manera, l’aigua dolça de la torre es va convertir en aigua salada. L’Ajuntament de Barcelona, el principal client de Camps, va fer un informe demolidor dient que aquella aigua no servia ni per regar les plantes. Aquest va ser el final de l’empresa de Camps.

Diuen que Xavier Camps se’n va anar a casa seva i va escriure una nota de comiat en què deia que per les seves venes corria aigua salada. Després es va pujar al capdamunt de la torre i es va precipitar al buit.