La secció femenina de la Falange estava dirigida per dones de l’alta societat barcelonina; van crear el “servicio social”, una mena de servei militar per a dones solteres de menys de 35 anys.

La biblioteca Espai Francesca Bonnemaison, al carrer de Sant Pere Més Baix número 7, és un dels espais  confiscat pels franquistes després de la guerra i convertit en una de les seus de la “sección femenina” del partit únic, la Falange Española Tradicionalista i de la Jons a Barcelona.

La primera “sección femenina” la va crear el partit Falange Española de la Jons, fundat per José Antonio Primo de Rivera. S’encarregava de tenir cura dels propis presos, de passar informacions i d’afiliar dones en aquest moviment.

A Barcelona va sorgir un apèndix d’aquesta secció femenina, i les fundadores van ser persones que José Antonio havia conegut quan havia viscut a la ciutat perquè el seu pare havia estat capità general de la regió militar catalana. Eren persones molt conegudes de l’alta societat de Barcelona, que ja havien ocupat càrrecs en la naixent organització falangista a la zona nacional: Salamanca, Sant Sebastià, Sevilla, Burgos, etc. Es deien María Josefa Viñamata Castañer, i la seva segona, Montserrat de Romañá Pujo. La primera es va convertir en la cap del servei exterior de la secció femenina, i Romañá va dirigir les Escuelas del Hogar.

Cal, en aquest punt, distingir que hi va haver dues “secciones femenines” i dues Falanges. Una era la “secció femenina” i la Falange fundada per José Antonio, i l’altra, el partit únic creat per Franco el 19 d’abril de 1937, que va confiscar el partit creat per José Antonio i el partit carlí, i va crear un nou partit unificat que es va dir Falange Española Tradicionalista i de la Jons. Era un partit d’extrema dreta, antidemocràtic, anti liberal, anti separatista i anti esquerres. Aquestes persones són les que van entrar a Barcelona i la van ocupar. Franco va adoptar, també, l’antiga “sección femenina”.

Les dones de la “sección femenina” es van fer falangistes, és a dir, feixistes, durant la República. És el cas de Josefa Viñamata, que ja era la cap provincial de la “secció femenina” de la Falange de José Antonio i simplement va passar a tenir el mateix càrrec a la nova Falange. La líder de la “secció femenina” durant la República va ser una de les germanes de José Antonio, Pilar Primo de Rivera. En començar la guerra, Pilar va rebre a la zona nacional dones refugiades que fugien de la repressió a les zones republicanes. Les dones catalanes falangistes refugiades a l’Espanya nacional afiliades a la “sección femenina” van arribar a ser entre 1.500 i 2.000. En total, la colònia catalana refugiada a l’Espanya nacional la formaven unes 20.000 persones.

Les dones de la “sección femenina” van crear una mena de servei militar per les dones menors de 35 anys solteres anomenat “servicio social”. Buscava incorporar la dona a la ideologia nacional-sindicalista-feixista-falangista però sempre subordinada a l’home i posant per davant de tot el seu paper de mare. Les dones de la “secció femenina” eren dones convençudes del seu falangisme i de la necessitat de crear una Espanya nova. Van aprofitar els espais confiscats per crear una xarxa que acabarà tenint una incidència real sobre la població femenina de Barcelona durant molts anys.