Milers de migrants valencians que van arribar a Barcelona a principis del segle XX es van instal·lar a un veïnat del Poblenou. Es coneix com el barri de la Plata i es troba al voltant de la cruïlla dels carrers de Ciutat de Granada i Doctor Trueta.

L’origen incert del nom

Existeixen tres teories sobre l’origen del nom del barri de la Plata. Segons la primera, el nom l’hi va donar una petita indústria de botes de vi que es guanyava molt bé la vida i cobrava en monedes de plata. La segona sosté que prové de les monedes de plata que cobraven els valencians que treballaven en la construcció del metro. La tercera, atribueix el nom a l’empresari Bonaplata, que hauria fet algunes promocions immobiliàries a la zona.

Migrants valencians

El Poblenou estava ple de valencians, encara que avui ha quedat una mica oblidat. Venien, sobretot, de Castelló i Terol, de la zona coneguda com el Barranco del Hambre, i eren castellanoparlants. Va ser una migració que es va integrar fàcilment, entre d’altres coses, per la proximitat cultural. Tot i així, va haver-hi algun intent de crear un centre recreatiu castellonenc de parla castellana que no va tenir gaire èxit.

Un barri perillós

Per la gent del barri de tota la vida, el barri de la Plata era exclusivament el tros del carrer Vad-Ras, tal com es deia aleshores, entre Ciutat de Granada i Badajoz, antigament, Independència. Aquests carrers estaven sense asfaltar i encara no s’hi havia aplicat el pla Cerdà, de tal manera que hi havia cases disseminades aquí i allà. No hi havia il·luminació i això els convertia en carrers perillosos. Molta gent anava armada amb pistoles. Segons consta a l’arxiu municipal, s’atorgaven permisos d’armes per “protección en descampado”.

Petits negocis

Al Poblenou, després de les primeres indústries relacionades amb el vi, hi van anar apareixent grans empreses tèxtils i metal·lúrgiques. També hi havia els petits negocis de la gent de Castelló: una espardenyeria, una botiga d’ous… Potser el negoci més recordat i característic de l’època és l’horxateria El Tio Che. Avui, aquesta horxateria és una institució al Poblenou i es pot considerar una baula que uneix el barri actual amb el de l’època dels valencians.

El barri de la Plata conserva algunes de les cases de l’època, i ara també se n’està recuperant la memòria. Potser en un barri com el Poblenou, que està canviant tant, recuperar les arrels i la identitat s’està convertint en una necessitat. Ho va explicar Julià Guillamon, escriptor i fill del barri de la Plata, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.