Barcelona va ser la primera gran ciutat que va proclamar la República el 14 d’abril del 1931. La primera proclamació es va fer cap a dos quarts de dues del migdia quan Lluís Companys des del balcó de l’ Ajuntament va hissar la bandera republicana.
La proclamació de Companys
Lluís Companys havia anat a recollir la vara d’alcalde després guanyar les eleccions municipals. Aquells comicis municipals van donar un triomf àmpliament majoritari als partits d’esquerres i van significar la caiguda del rei Alfons XIII. Un cop proclamada la República, Companys pretenia que la resta de pobles d’Espanya es constituïssin, també, en repúbliques per formar entre totes una confederació.
En un acte, si es vol, eixelebrat, Lluís Companys proclama la República Federal Espanyola
La proclamació de Macià
Poc després, el mateix 14 d’abril, Francesc Macià, president de la Generalitat, va proclamar l’Estat català dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques des de l’altra banda de la plaça Sant Jaume, quan des de Madrid encara no s’havia pres cap decisió en ferm. El projecte de Macià, un cop proclamat el nou estat, era integrar-se a un estat confederal de repúbliques ibèriques.
Unes hores més tard, quan les notícies van arribar a Madrid, els dirigents republicans, veient que a Barcelona s’havien proclamat dues repúbliques, van decidir proclamar la República espanyola.
La legitimitat de Companys i Macià era la mateixa que hores més tard van tenir a Madrid per proclamar la República espanyola
De l’Estat català a l’autonomia
A Barcelona, com a les altres ciutats de Catalunya, la gent va sortir al carrer a celebrar la declaració de la República. Però la història de la República va ser breu. Més encara la de la República catalana: el 17 d’abril, pocs dies després de ser proclamada, Macià va negociar amb el Govern espanyol que Catalunya es convertís en una autonomia, l’única d’Espanya, sota el concepte poc concret de Generalitat de Catalunya.
La República espanyola, al seu torn, va viure un cop d’Estat cinc anys després, el 1936, cosa que va provocar una guerra civil, i va caure tres anys més tard, el 1939, amb la victòria de l’exèrcit colpista i la imposició d’un nou règim dictatorial.
La República, un període de somnis trencats
La República va ser un període breu i convuls, però, alhora, d’una intensa activitat política i civil. La societat estava il·lusionada amb la perspectiva de construir una nova societat, moderna i avançada, i aquest entusiame es va plasmar en un munt de projectes d’àmbit social i cultural. La majoria, per no dir tots, van quedar aturats o directament eliminats amb l’arribada del la dictadura franquista. Aquests són alguns exemples en el terreny de l’habitatge, l’educació, el drets de les dones o la llengua catalana.
Habitatge obrer
Un dels temes que més va ocupar les noves forces polítiques i socials republicanes va ser l’habitatge. Per aquest motiu, van sorgir plans a gran escala i projectes més moderats amb l’objectiu comú d’oferir habitatge de qualitat a les classes treballadores.
El pla Macià, la Barcelona futura. Un grup d’arquitectes va proposar el 1934 un pla urbanístic per a Barcelona per afrontar el problema de la manca d’habitatge. El projecte es va abandonar amb l’inici de la Guerra Civil.
La casa Bloc, pisos dignes per a obrers. Es tracta d’un projecte revolucionari per oferir pisos de qualitat als obrers a preu assequible. El projecte va quedar a mitges per l’esclat de la guerra.
Les Cases CADCI. Per dignificar la classe mitjana, el sindicat del CADCI va oferir als seus afiliats el somni de la caseta i l’hortet: les cases CADCI. El franquisme va erradicar l’habitatge cooperatiu i la promoció del CADCI es va quedar en una petita mostra del que hauria pogut ser.
Educació progressista
Els institut escola, un projecte de renovació pedagògica. Durant la República es van crear a Catalunya els institut escola, un projecte de renovació pedagògica i de formació en valors. Hi havia interès que l’alumne fos protagonista de l’ensenyament i el mestre fos un guia de l’aprenentatge.
L’Escola del Mar. Era una iniciativa de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, amb la idea de buscar un lloc saludable als escolars en una època en què la tuberculosi era una de les preocupacions dels responsables de salut pública. Va ser un referent de l’educació republicana i va desaparèixer sota les bombes de l’aviació italiana.
Drets de les dones
En el període de la Segona República es va avançar considerablement en els drets de les dones. Per començar, la Constitució republicana va declarar la igualtat legal entre els dos sexes.
Un dels exemples més importants d’associacionisme femení per fomentar l’esport i la cultura i, més tard, la construcció de la societat d’una manera més àmplia, va ser el Club Femení i d’Esports de Barcelona. Aquesta va ser la primera entitat esportiva exclusivament femenina de tot l’estat espanyol. Es va fundar l’any 1928 el lema “Feminitat, esport, cultura” i tenia com a objectiu proporcionar un espai a les dones on formar-se íntegrament, tant en l’aspecte físic com en l’intel·lectual.
Aquesta entitat també va participar en l’organització de l’Olimpíada Popular, la resposta antifeixista a les Olimpíades de Berlín del 1936. S’havien d’inaugurar el dia del cop d’Estat feixista.
El mateix grup de dones va fundar, el juliol del 1931, el Lyceum Club, que responia a la necessitat de moltes dones, intel·lectuals, escriptores i artistes, de construir institucions i espais culturals, educatius i polítics on compartir, fer visible i discutir inquietuds i experiències específiques. Des d’aquests espais, les dones van participar en els projectes de construcció de la modernitat política i artística.
Català, llengua oficial
Des de mitjans del segle XVIII, a partir de la derrota catalana a la Guerra de Successió i la consegüent aplicació del decret de Nova Planta (1716), el català va quedar prohibit com a llengua d’ús oficial. Malgrat aquest clar intent d’anihilar-lo, va seguir viu com a llengua popular.
A mitjans del XIX, la Renaixença li va donar un impuls renovat. La Constitució republicana del 1931 i l’Estatut d’autonomia del 1932 van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua oficial i la realització d’una política de suport activa al seu ensenyament. No va ser durant gaire temps.
Intel·lectuals exiliats i represaliats
Amb l’inici de la guerra, centenars de milers de catalans van haver de marxar a l’exili fugint de la venjança de l’Exèrcit feixista. Entre les persones exiliades, hi havia el bo i millor de la intel·lectualitat catalana. Molts d’ells van tardar anys a tornar; d’altres, no ho van fer mai. Els que es van quedar, van ser represaliats durament. Aquests en són alguns, però n’hi ha molts i molts d’altres: Pau Casals, Mercè Rodoreda, Armand Obiols, Francesc Trabal, Pompeu Fabra, Josep Bartolí, Picasso, doctor Trueta, Frederic Duran i Jordà, Folch i Torres, Salvador Espriu, els germans Corma, Josep Carner, Conxita Badía, etc.
