Barcelona ha estat, des de sempre, una ciutat inspiradora per escriptors i escriptores. Els seus carrers, la seva gent i les seves històries han servit de material literari als autors més importants. Cervantes, Orwell, Cela o García Márquez van viure en aquesta ciutat durant llargs períodes de la seva vida i la van retratar a les seves obres.

Igualment, Barcelona ha estat bressol i llar de grans escriptors i escriptores catalanes amb projecció internacional, com ara Terenci Moix, Guimerà, Montserrat Roig o Mercè Rodoreda.

Relació d’escriptors i escriptores

1.- Terenci Moix. Va néixer al Raval, concretament a la Granja de Gavà, al número 37 del carrer de Joaquín Costa. En aquest barri va passar la seva infància i va ser la seva referència.

2.- Hans Christian Andersen a la Rambla. L’autor de contes infantils com ‘La sireneta’, ‘Les sabatilles vermelles’, ‘L’aneguet lleig’ o ‘La reina de les neus’ va caminar per la Rambla com un visitant més de l’època. Es va allotjar a l’Hotel Orient i es va enamorar de Barcelona.

3.- Els escenaris de l”Ombra del vent’. Un passeig pels llocs de la ciutat que Carlos Ruiz Zafón va utilitzar com a escenaris de la seva famosa novel·la.

4.- Guimerà, el dramaturg més estimat. Va ser el poeta i dramaturg en llengua catalana de més fama internacional. Va ser nominat 17 vegades pel Premi Nobel.

5.- El pas de Cervantes per Barcelona. Va viure a Barcelona i el que veia des de la seva finestra va influir en el desenllaç d”El Quixot’.

6.- Francesca Bonnemaison, la que va fer llegir les dones. Va crear la primera biblioteca per a dones d’Europa i va lluitar perquè poguessin votar.

7.- Dolors Monserdà, la primera escriptora feminista catalana. Va posar un especial èmfasi en lluitar per l’educació de les dones, el que li va valdre la consideració de primera escriptora feminista catalana. La seva novel·la cabdal va ser ‘La fabricanta’.

8.- La Barcelona de Bolaño. Va viure al Raval abans de consagrar-se com un dels escriptors xilens més internacionals.

9.- La Barcelona de George Orwell. Es va passar tres dies amb un fusell a la mà en un terrat de Barcelona. Va ser milicià anarquista del POUM en els primers temps de la Guerra Civil. Va escriure ‘Homenatge a Catalunya’.

10.- Maria Aurèlia Capmany, l’escriptora enamorada de Barcelona. Escriptora, intel·lectual, feminista i política té un carrer dedicat a la seva memòria al bell mig del barri del Raval, el barri que la veure néixer. Des de l’Ajuntament de Barcelona, va contribuir a pensar com havia de ser aquest barri i aquesta ciutat.

11.- La joventut d’Espriu a Barcelona. De jove vivia a l’Eixample i tenia vocació d’escriptor, però l’esclat de la Guerra Civil li va truncar les il·lusions.

12.- Montserrat Roig, l’escriptora de l’Eixample. Va situar la majoria de les seves novel·les a Barcelona, la ciutat que l’havia vist néixer i on va viure fins a la seva mort.

13.- Els inicis de Paco Candel. Va començar a escriure al barri de la Marina, on vivia amb la seva família. Va explicar la misèria dels migrants que vivien a les barraques de la falda de Montjuïc.

14.- Sor Eulàlia Anzizu, la monja intel·lectual. Sor Eulàlia Anzizu va ser una dona silenciada que va deixar un important llegat intel·lectual i va ser decisiva en la conservació del patrimoni del Monestir de Pedralbes.

15.- García Márquez, un Nobel veí de Sarrià. Va viure durant vuit anys a Barcelona. Va convertir Sarrià en el centre de la literatura llatinoamericana.

16.- Rubén Darío i Barcelona. Una casa del carrer de Ticià va ser l’habitatge durant un temps del pare del modernisme literari castellà.

17.- Mercè Rodoreda: la plaça del Diamant, inspiració d’una obra mestra. A la plaça del Diamant, hi va trobar la inspiració per escriure la novel·la que s’ha convertit en referent de la literatura catalana a tot el món.

18.- ‘Últimas tardes con Teresa’, del pijoaparte de Marsé. L’obra clau de Marsé, un dels represnetants de la generació dels 50, on s’enfronten dos personatges de dues classes socials diferents.

19.- Camilo José Cela i Barcelona. L’Hotel Colón va ser el seu domicili a la ciutat, pels negocis i la vida privada.

20.- Joana Raspall. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys. Ara, és la poetessa més llegida a les escoles.

21.- Bernat metge, un poeta reial. Considerat per molts el millor poeta barceloní de la història.

22.- La Barcelona de Pérez Galdós. L’escriptor més brillant de les lletres castellanes va tenir una gran relació amb Barcelona des que la va visitar per primer cop l’any 1868.

23.- Carme Laforet, la literatura com a refugi. Va escriure “Nada”, una de les novel·les més important de la postguerra.

24.- Ignasi Iglésias, el poeta del poble. Poeta i dramaturg de Sant Andreu, va entendre com ningú les dificultats dels obrers i els va fer protagonistes de les seves obres.

25.- Josep Maria Folch i Torres, l’escriptor més popular. Va publicar centenarts de novel·les i es va convertir en un dels escriptors més llegit i estimat de la primera meitat del segle XX.

26.-Carvalho, el detectiu de Vázquez Montalbán . El personatge de Pepe Carvalho, el detectiu icònic de la novel·la negra barcelonina permet Montalbán descriure la societat i la realitat sense embuts.

27.- El jardí d’Apel·les Mestres. Apel·les Mestres va ser un poeta i artista polifacètic. La seva vida artística va ser coetània de diversos moviments. Va pertànyer a la Renaixença, més tard al Modernisme i finalment es va decantar per una literatura popular, amb el llenguatge que es parlava al carrer.

28.- L’empremta de Machado a Barcelona. El poeta i escriptor va arribar a Barcelona l’any 1938 i va viure a l’Hotel Majestic. Després es va traslladar a la Torre Castanyer.

29.- Joan Maragall, el poeta del Modernisme. Poeta, prosista, periodista, traductor i advocat. Joan Maragall va ser una de les figures més influents del seu temps i se’l considera el gran poeta del Modernisme català

30.- El retorn de Josep Carner. Un dels més grans poetes del segle XX va tornar de l’exili per acomiadar-se de la ciutat que tant estimava: Barcelona.

31.- Maria-Mercè Marçal, la poeta tres voltes rebel. Els seus poemes i el seu pensament polític són referents del feminisme.

32.- Eduardo Mendoza: La Barcelona de Gurb. Entrevista amb Eduardo Mendoza sobre l’univers de la Barcelona de Gurb.