Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845-1919). Escriptora i feminista, va lluitar per l’educació de les dones. El 1910 va crear la patronal d’obreres de l’agulla, que va oferir a les cosidores assistència mèdica gratuïta, fils i roba a preu de fàbrica, a més d’una borsa de treball. Al barri de Sarrià hi ha un carrer que recorda la seva figura.
Monserdà va néixer a mitjans del segle XIX, al carrer de la Palla 2. La infantesa de la poetessa va transcórrer en un entorn cultural important. El seu pare, relacionat amb el món de la literatura, feia tertúlies amb personatges com Víctor Balaguer, Narcís Monturiol o Frederic Soler, àlies Pitarra. Per aquest motiu, Montserdà, a l’edat adulta, es relacionava amb Narcís Oller o Francesca Bonnemaison.
La ‘fabricanta’ i els jocs Florals
Dolors Monserdà va destacar en dues vessants: la literària i la social. La novel·la cabdal va ser “La fabricanta”. La protagonista és una noia de classe obrera que aconsegueix progressar gràcies al seu esforç.
D’altra banda, Monserdà es va convertir el 1909 en la primera dona que va presidir uns jocs florals. En aquella edició va guanyar un dels premis Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, amb la novel·la “Solitut”. Pel què fa la vessant social, Monserdà va crear el 1910, la patronal d’obreres de l’agulla, que oferia a les cosidores assistència mèdica gratuïta, fils i roba a preu de fàbrica i borsa de treball.
Feminisme d’ideologia conservadora
El feminisme de Monserdà era de caire conservador . En molts dels seus escrits de la revista “Feminal”, fundada per la seva amiga Carme Karr, deixava molt clar quin era el paper de la dona, una mena d’àngel de la llar sacrificat que mai havia de perdre els valors tradicionals. Malgrat tot, les aportacions de Monserdà van ser claus per millorar les condicions de vida de la dona treballadora de finals de segle XIX. També va col·laborar a la premsa, primer encarregant-se del suplement ‘Modas y Labors’ del Diari Català i després al diari catalanista La Renaixença.
Monserdà es va casar amb un dels joiers més prestigiosos de l’època, l’Eusebi Macià, amb qui va tenir una filla que es casaria amb l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Va ser ell qui se’n va encarregar de la decoració de la joieria de Macià al carrer Ferran, de la qual encara avui se’n conserva el sostre, el terra i algun altre element.
Monserdà va morir el 1919 a Sarrià, quan encara era una vila independent. El barri va dedicar un carrer al seu record. El seu llegat és clau per entendre el moviment feminista a Catalunya. Ens ho explicava al 2019 l’historiador Rafa Burgos, en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.
