A la plaça del Diamant, Mercè Rodoreda hi va trobar la inspiració per escriure la novel·la que s’ha convertit en referent de la literatura catalana a tot el món. Inicialment, Rodoreda va titular l’obra ‘La Colometa’, però després li va canviar el nom pel de ‘La plaça del Diamant’. Es va publicar per primera vegada el 1962. Ara, és una de les novel·les catalanes més traduïdes a llengües estrangeres.

 

La novel·la és una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants. L’acció de la ‘La plaça del Diamant’ comença a la famosa plaça de Gràcia, amb el ball del fanalet. La protagonista és la Colometa, sobrenom que li posa en Quimet, amb qui es casarà en el temps de la República. Quan arriba la guerra, en Quimet mor i comença el periple de la Colometa, una dona sola, amb dos fills i del bàndol dels perdedors, que ha de tirar la seva vida endavant. És una història molt trista, tant com la dels milions de Colometes que va deixar la guerra.

Les Colometes del teatre i el cinema

Al cinema, la Colometa ha estat interpretada per la Sílvia Munt, amb en Lluís Homar fent de Quimet. Al teatre, l’han interpretat grans actrius com Rosa Renom, Mercè Pons o la Montserrat Carulla, totes tres en una mateixa obra dirigida per Joan Ollé i en què cadascuna s’encarregava de donar-li vida en una etapa de la seva vida. O, més recentment, Lolita Flores. La Sílvia Bel la va interpretar al Teatre Nacional en una adaptació de Benet i Jornet.

Bel i la Colometa

L’actriu Sílvia Bel recorda que aquell muntatge del Nacional va ser un èxit i va estar força temps de gira. Fins i tot es va interpretar a Madrid. A la capital també hi havia moltes Colometes, moltes dones que van patir i van viure el mateix que la protagonista de l’obra i que s’hi van sentir identificades.

Bel, que havia viscut a la plaça del Diamant, recorda que Rodoreda es va fer una fotografia a la font d’aigua de la plaça. Ara, la font ha canviat de lloc. Però no és pas l’únic canvi que ha patit la plaça. Per a l’actriu, la plaça del Diamant l’han convertit en un espai per a gent jove, o com a mínim, més jove que ella.

Per a Sílvia Bel, ‘La plaça del Diamant’ parla d’uns temps en què el paper de la dona quedava en segon pla. Una discriminació, diu, que encara avui perdura i contra la que cal lluitar avui i demà.