George Orwell, un dels millors escriptors en llengua anglesa del segle XX, va ser un milicià anarquista del POUM en els primers temps de la Guerra Civil espanyola. El maig del 1937, Orwell va estar a la Rambla, concretament a l’edifici del Teatre Poliorama, amb un fusell a la mà.
Orwell va venir a Barcelona a lluitar contra el feixisme. Va arribar amb tren, a l’Estació de França, el dia de Sant Esteve del 1936. Tal com va arribar, va pujar per la Rambla i en arribar al Teatre Poliorama actual, en aquell moment, Casa Lenin, es va allistar a la secció internacional del POUM. Un cop allistat, es va instal·lar durant uns dies a l’Hotel Continental, a la Rambla mateix. Orwell va quedar molt sorprès de veure que Barcelona era, ja, una ciutat a mans dels obrers.
Primeres accions bèl·liques
Una de les accions de guerra més recordada d’Orwell va ser la defensa de la seu central del POUM, a la Rambla. Ell hi va participar fent guàrdia durant quatre dies, fusell en mà, al terrat de l’Acadèmia Reial de Ciències, a l’altre costat de la Rambla. Més tard, el gener del 37, se’n va anar a lluitar al front d’Aragó, però el va abandonar frustrat per la inactivitat i la poca rellevància de l’enclau.
D’aquesta manera, va tornar a Barcelona, amb les milícies del POUM, buscant una batalla de veritat. Però en aquell moment, les úniques baralles de veritat eren les que s’estaven produint a Madrid, i l’única manera d’anar a la capital era a través de les Brigades Internacionals, amb el permís del Partit Comunista. S’hi va allistar.
Els Fets de Maig
Quan Orwell era a punt d’anar a Madrid, van esclatar els anomenats Fets de Maig, és a dir, l’enfrontament armat entre els partidaris d’una revolució social, els anarquistes i els marxistes del POUM, i els partidaris d’una república, ERC i PSUC.
Aquells enfrontaments es van saldar amb uns 400 o 500 morts en quatre dies. El líder del POUM, Andreu Nin, va ser detingut a la Rambla i va ser torturat i assassinat per agents soviètics. Però entre la policia i els milicians del POUM hi va haver una treva, de tal manera que Orwell va seguir sense disparar ni un tret. Avorrit, passant gana, esperava al terrat el moment de l’acció que no arribava.
A les seves novel·les descriu aquells moments com els més frustrants de la seva vida. Cansat de la inacció a Barcelona, i sense possibilitats d’anar a Madrid, Orwell va tornar al front d’Aragó. Allà, un franctirador el va ferir al coll.
