Hans Christian Andersen, l’autor de contes infantils com ‘La sireneta’ , ‘Les sabatilles vermelles ‘, ‘L’aneguet lleig’ o ‘La reina de les neus ‘ va caminar per la Rambla com un visitant més de l’època.
Andersen va allotjar-se a l’Hotel Oriente, a la Rambla. Descrivia Barcelona com el París d’Espanya amb l’argument que tenia un aire francès. L’escriptor va relatar les seves impressions sobre la ciutat a ‘Un viatge a Espanya’ al 1862. En aquella època es deia que a la Rambla hi havia els millors cafès del món i que no calia deixar propina perquè els propietaris pagaven bé als cambrers.
Dins les botigues la gent es movia amb l’aigua fins als malucs. Des de l’interior dels locals els homes més ferms van tibar unes cordes sobre el nivell de l’aigua i les van enganxar als arbres.”
El 1862 les aigües d’una forta inundació van arrasar la part de la Rambla i un Liceu que estava en plena reconstrucció després d’un incendi, en una de les majors inundacions de la història de Barcelona que va relatar.
Barcelona va ser, juntament amb Màlaga, una de les ciutats que més va agradar a l’escriptor. Madrid la definiria com ”un camell esfondrat enmig de desert”.
