Salvador Espriu va viure a durant els anys de joventut al carrer de la Diputació, 304. La Guerra Civil va truncar les seves il·lusions. La musica Montserrat Fontanet, amiga i veïna d’Espriu en aquella època, recordava els anys d’infantesa la imatge del pare Espriu sortint a la terrassa a passejar quan acabava la feina. Després sortien els fills, el Josep Maria i el Salvador i parlaven. Aquests no van ser els únics fills de la família. Els Espriu van patir la mort d’una filla per xarampió i la d’un fill per accident.
Els Espriu eren una família econòmicament important. El pare era notari i en el moment de màxim esplendor, tenien tres cases: la d’Arenys, la més coneguda, que venia de l’oncle del pare, un bisbe; una casa a Viladrau i el pis de lloguer del carrer de la Diputació. Per tant, el món de Salvador Espriu, que sempre s’associa amb Arenys, té tres potes. De fet, tot i que el pare de Salvador era notari a Santa Coloma de Farners, es va traslladar a Barcelona ben aviat i el futur escriptor va estudiar i va viure intensament l’ambient de la ciutat de finals dels anys 20 i principi dels 30. Aquelles vivències i coneixences es van traslladar posteriorment a la seva obra gairebé d’una manera periodística.
Salvador i la guerra
Fontanet recorda que amb l’arribada de la Guerra Civil, s’amagaven de les bombes a casa dels Espriu. En una de les habitacions hi havia els arxius, que segons explica, s’alçaven fins al sostre. Aquesta densitat de papers i les cortines, ajudaven a apaivagar el soroll de les bombes i això afavoria el diàleg.
Abans de la guerra, Espriu era conscient que les coses anaven malament. La seva literatura, gairebé periodística, ho reflecteix amb històries que anticipen el daltabaix de la Guerra Civil i de la postguerra. Al pis de Diputació, Espriu va escriure obres com ‘Fedra’ o ‘Letízia’.
Els Espriu van patir força durant la guerra. La casa d’Arenys, per exemple, va ser assaltada i se’n van endur els mobles. I, a més, dos cosins d’en Salvador van morir. De resultes, el pare va patir una baixada física de la qual no se’n va recuperar mai més. Salvador, per la seva banda, va fer la guerra als serveis auxiliars, fent classes als futurs oficials.
L’11 d’agost del 37, Espriu va dedicar un text a Fontanet anomenat ‘Arbres nus’. Sovint li demanava que li musiqués algun dels seus escrits, però Fontanet considerava que no tenia categoria per fer-ho. Ens ho explicava al 2017, Montserrat Fontanet, amiga i veïna d’Espriu en aquest capítol de ‘Va passar aquí’
