Maria Aurèlia Capmany va néixer i créixer al barri Xino. El seu amor per Barcelona va tenir molt a veure amb la reforma del Raval.

Maria Aurèlia Capmany, escriptora, intel·lectual, feminista i política, té un carrer dedicat a la seva memòria al vell mig del barri del Raval, el barri que la veure néixer. Des de l’ajuntament de Barcelona, va contribuir a pensar com havia de ser aquest barri i aquesta ciutat.

Capmany va néixer l’any 1918 en una família de cistellers, tot i que el seu pare era un folklorista i un intel·lectual que es podria considerar modernista. A les seves memòries recorda les passejades que feia de petita pel barri, que aleshores era conegut com el barri Xino. Des de ben aviat, Capmany va saber que volia estudiar i escriure, i va ser una gran lectora. Finalment va encaminar la seva formació cap a la psicologia i la filosofia, i a partir d’aquí va començar a escriure.

Les seves arrels intel·lectuals són modernistes. De fet, a les seves memòries afirma que ella era una nena modernista: “A casa em feien anar amb tirabuixons, em feien portar una palma plena de dolços… I en canvi, les nenes noucentistes anaven amb el clatell net i, en lloc de la palma, duien el palmó”. Parlar de modernisme als anys 40 implica situar-se en una tradició progressista, d’esquerres i catalanista, que és el què ella sempre va defensar i que la portarà a col·laborar als anys 80 amb el projecte de Pasqual Maragall.

Tota la seva obra literària gira al voltant d’uns temes molt concrets, que li interessen com a dona, com a escriptora i també com a ciutadana. El seu gran tema és Barcelona: la Barcelona vista des de la perspectiva de la dona, amb personatges femenins. Una Barcelona, sobretot, del segle XIX. La Barcelona silenciada durant els anys del franquisme. Capmany estava enamorada de Barcelona, perquè en aquesta ciutat, al barri del Raval, hi tenia la seva infantesa.

Abans dels jocs olímpics, Maragall considerava que el Raval s’havia d’esponjar. Capmany no hi estava del tot d’acord amb aquesta idea. Considerava que aquesta ciutat, aquest barri, té moltes cultures pròpies, gent molt diversa, moltes llengües… i que això calia preservar-ho. Per ella, la ciutat tenia sentit si era el lloc on la gent es podia trobar, podia parlar, barallar-se, queixar-se… Molt probablement, Barcelona, el Raval en concret, serien molt diferents si Capmany no hagués explicat aquest concepte de ciutat a Maragall en un moment en què el projecte de transformació del barri era molt agressiu.