L’escriptor Terenci Moix va néixer al número 37 del carrer de Joaquín Costa, al barri del Raval. Allà hi ha la Granja de Gavà, i actualment, l’ànima del local és la Montse Sancho.

Moix va deixar escrit al seu llibre de memòries que la seva mare va trencar aigües estant al cinema. En lloc d’anar a casa, es va quedar a la granja, on hi havia dues germanes seves. El part va tenir lloc a la part de dalt de la botiga, a l’habitatge. Terenci solia recordar que, aquell dia, la seva mare estava veient la pel·lícula ‘Luz de gas’, i afegia que si hagués estat veient un musical, ell hauria sortit encara més alegre.

El cartell de la Granja de Gavà també està relacionat amb els Moix, ja que el va pintar el pare de l’escriptor, que era pintor. La mare era modista i li agradava copiar els models de Hollywood de les revistes. Moix deia que sempre anava molt ben vestida.

Sancho recorda el primer cop que va veure Moix a la granja. Va ser amb el periodista Huertas Claveria amb motiu d’una entrevista. El recorda com una persona senzilla i assequible, lluny del divisme, orgullós de ser del Raval.

El darrer record de Sancho respecte a Moix és del seu funeral, en què, explica, va sonar la cançó de la pel·lícula ‘Blancaneu i els set nans’ i la banda sonora de ‘Sinuè, l’egipci’. Cal recordar que Moix sentia fascinació per l’antic Egipte i que va situar alguna de les seves millors obres en aquest ambient. De fet, Terenci Moix va guanyar el Premi Planeta l’any 1986 amb la novel·la ‘No digas que fue un sueño’, protagonitzada per la darrera reina d’Egipte, Cleòpatra.