Dones Història Barcelona Francesca Bonnemaison

Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872-1949). Pedagoga, escriptora i promotora de l’educació femenina popular catalana, el 1909 va crear a la parròquia de Santa Anna la primera biblioteca per a dones d’Europa, la Biblioteca Popular de la Dona. El seu objectiu era proporcionar cultura a les obreres joves. Aviat, la biblioteca va esdevenir un espai de llibertat i de reivindicació del vot femení.

L’èxit de la biblioteca creada per Francesca Bonnemaison a Santa Anna va obligar a buscar un emplaçament més gran a la Casa de la Caritat, al carrer d’Elisabets i va passar a dir-se Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la dona, un equipament que era conegut com La Cultura. Arriben a tenir 8000 sòcies i es van traslladar a l’actual seu a Sant Pere més baix en un espai de set mil metres quadrats. S’hi feien conferències, educació física, formació professional i trobades entre dones.

Bonnemaison, una sufragista declarada

La Paquita, com la coneixia tothom, va nèixer en una família acomodada que tenia botiga a la Rambla i es va casar amb Narcís Verdaguer i Callís, advocat i polític catalanista i cosí de Mossen Cinto Verdaguer. Era una dona amb empenta, conservadora i religiosa. El seu objectiu era donar cultura a les joves obreres però va esdevenir un espai de llibertat i de reivindicació del vot femení.

El 1931 Francesca Bonnemaison s’integra en els moviments sufragistes. Francesc Cambó líder de la Lliga Regionalista li demana crear la secció femenina es presenta a les eleccions municipals de 1934. Un cop acabada la Guerra Civil, s’exilia a Suïssa. Quan torna a Barcelona descobreix que el seu centre és un espai de la secció femenina franquista.Va morir pensant que el seu projecte havia fracassat però l’any 2004 la Diputació de Barcelona reobre l’espai amb l’esperit de la Francesca Bonnemaison. Ens ho explicava al 2017 la periodista i escriptora badalonina Agnès Rotger.