Ella de Sant Gervasi i ell, del Carmel. Els protagonistes de la novel·la de Juan Marsé van ser amants i també reflex de les desigualtats de classe a Barcelona. Ens ho explicava l’escriptor Miqui Otero en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.
El turó de la Rovira
Des del turó de la Rovira es pot veure el barri de Sant Gervasi i el Carmel, els dos escenaris plens de simbolisme d’‘Últimas tardes con Teresa’. La novel·la presenta un personatge que s’ha convertit en un arquetip, fins i tot en un adjectiu, el “pijoaparte”.
Es tracta d’un fill de la migració murciana de mitjans del segle XX. Lluita, tal com es diu a la novel·la, contra la misèria i l’oblit. Malviu robant motos al servei d’un corruptor anomenat el Cardenal. Amb una d’aquestes motos baixarà a la platja i allà entrarà en contacte, per atzar, amb l’entorn de la Teresa, l’exemple màxim d’alta burgesia catalana.
L’editorial Seix Barral va publicar ‘Últimas tardes con Teresa’ l’any 1966, un any després que Marsé guanyés el premi Biblioteca Breu de novel·la. L’any 1984, Gonzalo Herralde va dur la novel·la al cinema.
El rastre de Marsé a la novel·la
Juan Marsé va néixer a Barcelona el 1933 i forma part de l’anomenada generació del 50, juntament amb Juan Goytisolo i Carmen Martín Gaite. La novel·la enfronta dues classes socials molt diferents, però la novetat és que s’escriu des del punt de vista del Pijoaparte. No es tracta d’una novel·la autobiogràfica, però conté el brou on va créixer Marsé. L’escriptor aconsegueix retratar a la perfecció la mala consciència dels burgesos que se saben membres d’una elit.
Marsé va deixar dit en una entrevista a TVE que li interessava explicar la història d’algú que arriba amb una mà al davant i l’altra al darrere, i decideix que vol fer-se un forat entre la burgesia. I com li va passar a la Teresa amb el Pijoaparte, la burgesia literària de Barcelona va quedar fascinada amb la literatura de Marsé.
Marsé mor als 87 anys
L’escriptor barceloní Juan Marsé va morir la matinada del dissabte 18 de juliol del 2020 als 87 anys a l’Hospital de Sant Pau. Deixa obres com ‘Si te dicen que caí’ (Premi Internacional de Novel·la a Mèxic 1973 i portada al cine Vicente Aranda) , ‘Últimas tardes con Teresa’ (premi Biblioteca Breu Seix Barral 1965) o 1985) ‘Ronda del Guinardó’ (Premi Ciutat de Barcelona) i ‘El embrujo de Shangai’ (Premi de la Crítica 1994 i portada al cine per Fernando Trueba). Va rebre el Premi Cervantes, el guardó més important de la llengua castellana, l’any 2008.
