Ella de Sant Gervasi i ell, del Carmel. Els protagonistes de la novel·la de Juan Marsé van ser amants i també reflex de les desigualtats de classe a Barcelona.

El turó de la Rovira

Des del turó de la Rovira es pot veure el barri de Sant Gervasi i el Carmel, els dos escenaris ple de simbolisme d”Últimas tardes con Teresa’. La novel·la presenta un personatge que s’ha convertit en un arquetip, fins i tot en un adjectiu, el “pijoaparte”. Es tracta d’un fill de la migració murciana de mitjans del segle XX. Lluita, tal com es diu a la novel·la, contra la misèria i l’oblit. Malviu robant motos al servei d’un corruptor anomenat el Cardenal. Amb una d’aquestes motos baixarà a la platja i allà entrarà en contacte, per atzar, amb l’entorn de la Teresa, l’exemple màxim d’alta burgesia catalana.

L’editorial Seix Barral va publicar ‘Últimas tardes con Teresa’ l’any 1966, un any després que Marsé guanyés el premi Biblioteca Breu de novel·la. L’any 1984, Gonzalo Herralde va dur la novel·la al cinema.

Els búnquers de la Rovira

El cim del Carmel ha passat de bastió de defensa i terreny pel barraquisme a espai de memòria amb les millors panoràmiques de la ciutat. El complex militar tenia com a objectiu crear un cordó de protecció davant els atacs de l’aviació feixista que venien de l’ïlla de Mallorca.

Va passar aquí

El rastre de Marsé a la novel·la

Juan Marsé va néixer a Barcelona el 1933 i forma part de l’anomenada generació del 50, juntament amb Juan Goytisolo o Carmen Martín Gaite. La novel·la enfronta dues classes socials molt diferents, però la novetat és que s’escriu des del punt de vista del Pijoaparte. No es tracta d’una novel·la autobiogràfica, però conté el brou on va créixer Marsé. L’escriptor aconsegueix retratar a la perfecció la mala consciència dels burgesos que se saben membres d’una elit.

Marsé va deixar dit en una entrevista a TVE que li interessava explicar la història d’algú que arriba amb una mà al davant i l’altra al darrere, i decideix que vol fer-se un forat entre la burgesia. I com li va passar a la Teresa amb el Pijoaparte, la burgesia literària de Barcelona va quedar fascinada amb la literatura de Marsé.

El Carmel que ha inspirat els escriptors

Les seves vistes privilegiades de la ciutat  i molts contrastos ha inspirat molts escriptors que han situat en aquesta zona de la ciutat l’escenari de les seves novel·les. Des de la Biblioteca Joan Marsé, el Pont de Mühlberg, el periodista i escriptor David Castillo, ens explica el perquè de l’atracció literaria del Carmel.

Va passar aquí