Maria-Mercè Marçal es definia a través de tres conceptes: era dona, de classe baixa i d’una nació oprimida. La seva obra i la seva vida van ser una lluita contra aquestes tres condicions de naixement.

Infantesa a Ivars d’Urgell

Maria-Mercè Marçal va néixer a Barcelona, però de manera circumstancial, perquè la seva família era d’Ivars d’Urgell i de seguida se n’hi va anar a viure. Allà va passar la seva infantesa i va forjar el seu imaginari. Més tard va anar a viure a Barcelona, al pis familiar de Fabra i Puig, 352. Era, segons ella mateixa explicava, un pis força humil, interior i de només 50 metres quadrats. Però allà hi va viure alguns fets transcendentals.

La primera col·lecció de poesia

El primer esdeveniment clau a la trajectòria com a poetessa de Maria-Mercè Marçal va ser un sopar organitzat per ella, la seva parella d’aleshores, en Ramon Pinyol Balasch, i en Xavier Bru de Sala, l’any 1972. En aquella trobada van decidir començar una col·lecció de poesia, ‘Llibres del mall’, que va donar peu que una nova generació trenqués amb el realisme històric i s’interessés per una altra manera de fer poesia en què la paraula, la llengua, hi tenia un pes molt important.

Maternitat en solitari

Una altra decisió determinant a la vida de Marçal va ser la de tirar endavant un embaràs després de la separació matrominial. La seva filla, Heura Marçal, va néixer el 30 de novembre del 1980. Al llarg de la seva trajectòria li va dedicar molts poemes. Un comença així: “Heura, victòria Marçal”, que recorda la dificultat d’una maternitat en solitari als anys 80.

Poesia vital

Marçal va construir tota una obra amb només 15 anys. Hi va explicar la seva experiència vital, encara que de vegades la poesia s’avança a la vivència. Per exemple, abans de ser mare sola, va construir un imaginari femení en el qual les dones es podien sentir representades en aspectes vitals en els que havien estat menystingudes tant de temps. D’aquesta manera, la seva poesia augmenta el cabal de temes i possibilitats poètiques al voltant de la dona. Parlar d’amor o de desig explícit des del punt de vista de la dona, no era gaire habitual en aquella època. Tampoc no ho era parlar del desig entre dones. Amb ‘Terra de mai’, Marçal va inaugurar la poesia lèsbica en català.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”
Maria-Mercè Marçal, poetessa

Una veu clau del feminisme

Marçal va morir jove, amb 45 anys. Però malgrat la seva joventut, uns anys abans de morir ja era una veu que es feia escoltar. En part, això va ser gràcies al seu bagatge polític. L’any 1976 es va afiliar al PSAN, Partit Socialista d’Alliberament Nacional, i va prendre part activa en la lluita política.

Avui, Marçal és una figura clau del feminisme. D’una banda, perquè té clar quins són els enemics. De l’altra, perquè creia que des del feminisme s’ha de construir un estat independent.

Ho va explicar Lluïsa Julià, autora de ‘Maria-Mercè Marçal. Una vida’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.